En un escenari teatral cada cop més allunyat de les estructures institucionals, la figura de Jordi Casanovas emergeix com un exemple paradigmàtic de resistència, adaptació i perseverança

Conversa amb l’historiador Antoni Furió, a propòsit de la publicació de «La memòria dels catalans», de Borja de Riquer, i la complexa relació entre història i memòria en la construcció de les identitats

Les ficcions especulatives en el món del còmic del darrer mig segle han ballat entre una societat alienada i oprimida per una dictadura i un caos postapocalíptic en què només sobreviuen els més violents.

Un recorregut per les interpretacions de la veu operística i el cas menorquí

Miguel Ángel del Arco i Jordi Armadans aborden les polítiques de la fam i la seva evolució des del segle XX fins a l’actualitat.

Una gran exposició a CaixaForum s’endinsa en l’efervescència cultural de la República de Weimar i la convulsió política que portaria al nazisme.

La 78ena edició del festival de Canes, el més gran aparador dels films d’«autor», va mostrar com el cinema continua reflectint coses que ens importen

Un vídeo banal sobre el MNAC obre la porta al debat sobre el retorn de les pintures de Sixena. El conflicte legal i polític xoca amb la fragilitat d’un patrimoni en risc de desaparèixer

«No podem restar indiferents davant les veus del passat, ni davant els crits del present.»

El diàleg ens guia, com les veus del passat, des de la història, la literatura i l'art en temps de malestar, conflicte i dubtes

Una lectura de L’Escrita, la darrera obra de l’artista que neix de l’aigua del riu homònim i retorna a llocs, sons i paraules coneguts.

Edward Said, nascut a Jerusalem, va completar la seva educació primerenca en una escola d'elit al Caire. Quan la seva família es va traslladar als Estats Units, va continuar els seus estudis a dues de les institucions més prestigioses del món: Princeton i Harvard. La seva gran capacitat crítica i el seu fort compromís polític van remodelar la percepció de la dualitat Orient/Oest, desafiant els conceptes establerts sobre la representació cultural i l'hegemonia occidental.

Els refugis antiaeris de Barcelona, de la Guerra Civil al Blitz

El 520 explora la resistència en les seves formes personal i col·lectiva, però també interior i exterior

Lamentem la mort de l'escriptor kenyà i compartim l'entrevista que li va fer Josep M. Muñoz arran de la seva visita a Catalunya el 2018.

L'obra de Cristina Masanés és una de les tres seleccionades a rebre el guardó de narrativa en català, després de l'anunci de la Longlist el desembre

El conte de Jordi Puntí que recull un episodi de treva durant la Primera Guerra Mundial

Carlos Calderón ens proposa dotze maneres d'acostar-nos al compositor

Ali Smith, a 'Biblioteques públiques', defensa aquesta institució, que està en un moment difícil al Regne Unit.

El llibre de Cristina Masanés, publicat per L'Avenç, és un dels deu seleccionats entre els publicats enguany en català

Davant l'intent d'eliminar de l'assignatura de Literatura Catalana a segon de batxillerat, recuperem un article publicat el setembre passat

"Roser Bru. Superar la distància" és l'exposició que el Museu d'Art de Girona acull fins al març

A l'Arca de Babel, Carles Torner adreça una carta a l'escriptora Jennifer Clement, després de la publicació de 'La fiesta prometida'

El periodista de 'Nueva Sociedad' Mariano Schuster analitza el primer any de Javier Milei com a president de l'Argentina

Una nova aproximació a Enric Marco, que va fingir haver estat al camp de concentració Flossenbürg, interpretat per Eduard Fernández, que rebrà la Creu de Sant Jordi 2024