El número de juliol-agost de L’Avenç recorre les formes en què el passat es desplaça i adquireix nous sentits en la cultura contemporània. Des del balanç dels primers vint-i-cinc anys del segle XXI en l’àmbit de l’art fins a relectures del patrimoni i les institucions culturals, el número traça un recorregut on la història recent dialoga amb debats sobre models socials, memòria i formes de convivència.
S’hi entrellacen episodis com l’Olimpíada Popular de 1936 i les xarxes de la comunitat xinesa a Catalunya, així com la revisió de la sàtira colonial de començaments del segle XX i la conversió d’una fira desapareguda en arxiu d’objectes i memòria material. En paral·lel, es despleguen relectures de mites com Antígona o Tristany i Isolda, o les formes en què el cinema continua interrogant la història i la seva representació.
Als Bitllets, el referèndum suís que proposava limitar la població del país a deu milions d’habitants serveix a David Fernàndez per obrir una reflexió que també interpel·la Catalunya. A "A qui deixarem morir?", el debat sobre immigració, creixement demogràfic i cohesió social es desplega més enllà dels eslògans per preguntar-se quines fronteres, drets i responsabilitats estem disposats a assumir com a societat. També des d’una mirada que travessa fronteres, "Xarxes xineses" amplia el recorregut que Manel Ollé dedica a la comunitat xinesa a Catalunya i descobreix les relacions que connecten barris, negocis, pràctiques religioses i xarxes digitals amb una Xina en transformació. L’humor gràfic de començaments del segle XX és el protagonista de "La penetració pacífica", on Julià Guillamon recupera unes vinyetes sobre el Marroc que revelen fins a quin punt la sàtira convertia l’actualitat política en crítica i enginy. I la memòria dels objectes pren forma fotogràfica a "L’objecte i la memòria. Castelló d’Empúries (2006–2011)", on Jordi Puig transforma una fira desapareguda en un arxiu emocional de restes, usos i vides interrompudes.
Continua el balanç que L’Avenç dedica als primers vint-i-cinc anys del segle XXI, ara amb l’article dedicat a l’art. Susanna Portell ofereix una panoràmica dels canvis que han redefinit els museus, el patrimoni i les polítiques culturals catalanes, des de la revisió de les col·leccions i la incorporació de dones artistes fins als nous debats sobre el colonialisme, la diversitat o la irrupció de la intel·ligència artificial "Les formes de la memòria". Aquesta mirada es complementa amb "El museu portàtil del segle XXI", una constel·lació de records personals que converteix les obres d’art en experiències viscudes.
A banda, coincidint amb el norantè aniversari de l’Olimpíada Popular de Barcelona, Xavier Pujadas i Carles Santacana evoquen el projecte esportiu i democràtic de 1936, interromput per la Guerra Civil. Una iniciativa que vinculava esport, participació, diversitat i cultura, i que volia ser una alternativa als Jocs de Berlín. I Guillem Miralles aprofita el cicle "Una panoràmica de la nova narrativa catalana del segle XXI" celebrat a Amics de les Arts de Terrasa, per reivindicar la força creativa de la narrativa catalana contemporània a través de les obres de Joan Todó, Núria Cadenes i Roser Cabré-Verdiell. Tres veus que es troben a "Apunts a partir d’un vol panoràmic”, i que exploren nous camins literaris, entre l’arrelament, la imaginació i la voluntat d’explicar el món d’avui.
A l’Aquest mes, La Virreina Centre de la Imatge acull "Jean-Luc Godard. La fraternitat de les metàfores", una retrospectiva que confirma el cineasta franco-suís com una de les figures clau per entendre la relació entre imatge, història i conflicte al llarg del segle XX. I el patrimoni ocupa també un espai destacat del número. Els vint-i-cinc anys de la Xarxa de Museus Locals permeten fer balanç d’un model de cooperació que ha contribuït a reforçar la preservació i la difusió del patrimoni arreu del territori. Alhora, l’ARQUEOlab del Museu d’Arqueologia de Catalunya exemplifica noves formes de mediació cultural acostant la recerca arqueològica a infants i famílies des de la participació i l’experimentació. El Mirador Zero està dedicat a "Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona", una proposta que recupera la genealogia de les mobilitzacions feministes a la ciutat.
Els Miradors de literatura proposen dues aproximacions que dialoguen amb el passat i la ficció. Valèria Gaillard recupera la llegenda de Tristany i Isolda a partir de l’edició de Lola Badia (Cal Carré, 2026), que restitueix la densitat dels textos medievals i la vigència d’un relat sobre desig, llei i transgressió. En paral·lel, Joan Todó s’endinsa a "La pell dels altres" per llegir El frau (Jande, 2026) de Zadie Smith com una exploració sobre la identitat i la impossibilitat d’accedir plenament a la vida dels altres.
Els escenaris barcelonins ofereixen el punt de partida d'"Antígona, més enllà dels marges". A partir dels muntatges de Carlota Subirós al Teatre Nacional de Catalunya i d’Andrea Jiménez al Teatre Lliure, Martí Gallén posa en diàleg les lectures contemporànies del mite de Sòfocles i mostra com continua sent un espai privilegiat per pensar el poder, la dissidència i la comunitat. En cinema, Eulàlia Iglesias recorre el Festival de Canes de 2026 a través d’un conjunt de films que tornen sobre les ferides polítiques i morals del segle XX i les seves prolongacions actuals, des del pes del feixisme fins a les fractures de la memòria europea.
El número incorpora també una nova secció, Això no és TV, dedicada a la ficció televisiva. Amb "Els orígens”, Josep Pelfort revisita el moment en què HBO va redefinir la ficció televisiva i va obrir el camí del que avui entenem com a sèries de prestigi.
Tanca el número "Coney Island Baby", de Jordi Puntí, on el mític espai novaiorquès inicia una xarxa de lectures i records que uneix E. L. Doctorow, Delmore Schwartz i Lou Reed.
Podeu adquirir el número 532 de L'Avenç aquí i també subscriure-us a la revista aquí.
