Número 532

No hi ha cap imatge immòbil, cap mites intacte, cap objecte innocent. El número de juliol-agost recorre les formes amb què la cultura contemporània reescriu el passat. 

Continua el balanç de L’Avenç sobre els primers vint-i-cinc anys del segle XXI amb una mirada a les transformacions de l’art, amb Susanna Portell. Xavier Pujadas i Carles Santacana evoquen l’Olimpíada Popular de 1936, i Guillem Miralles reivindica la vitalitat de la narrativa catalana contemporània.

Julià Guillamon recupera la sàtira colonial de principis del segle XX i Jordi Puig converteix els objectes d’una fira desapareguda en un arxiu de memòria. David Fernàndez reflexiona sobre immigració i cohesió social i Manel Ollé cartografia les xarxes de la comunitat xinesa a Barcelona.

Visitem "Jean-Luc Godard. La fraternitat de les metàfores" a La Virreina Centre de la Imatge, celebrem els vint-i-cinc anys de la Xarxa de Museus Locals i descobrim l’ARQUEOlab del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Valèria Gaillard torna a Tristany i Isolda i Joan Todó, les identitats canviants de Zadie Smith. Martí Gallén llegeix les noves Antígones; Eulàlia Iglesias descriu les ferides del segle XX al Festival de Canes, i Josep Pelfort s’endinsa en els orígens de les sèries de prestigi amb una nova secció. I, des de Coney Island, Jordi Puntí tanca un número amb més pàgines.

A més, inclou el número 202 de Plecs d’història local.