El correu que em convidava a fer aquest balanç em va arribar un divendres d’octubre, entre els blaus de Sitges. Sortia d’assistir a una jornada que marca, per a mi, una de les cites ineludibles de cada any: la celebració del col·leccionisme en majúscules al Saló de Maricel. En temps de Vinyet Panyella al capdavant dels Museus de Sitges, va celebrar-se la primera convocatòria. Des d’aquell 2012 que em fa recordar la monumental rehabilitació de la façana marítima dels museus i la transformació que culminaria amb la inauguració de la reforma del Cau Ferrat i la redescoberta per a molts de Maricel i les seves col·leccions, que aquest espai tan simbòlic en la història del col·leccionisme a Catalunya queda petit per escoltar les darreres recerques. Al capdavant del projecte
Mercat de l’art, Col·leccionisme i Museu hi són dues persones amb qui he tingut el regal de compartir trams del meu camí per l’art, el catedràtic d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bonaventura Bassegoda, i el cap de col·leccions dels Museus de Sitges, Ignasi Domènech.
Enfilo el record d’aquell final de jornada acompanyada pels volums que han anat recollint el fruit d’aquestes recerques al voltant de l’origen de tantes col·leccions dels nostres museus i particulars. Hi bateguen descobertes fascinants sobre noms propis que han construït el nostre passat, passió pel col·leccionisme i presentacions de línies d’investigació desplegades amb els anys, com l’impacte de la Guerra Civil en la configuració dels museus a Catalunya, un projecte que es consolida amb Gemma Domènech al capdavant de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. El darrer tast l’hem vist al Museu Nacional d’Art de Catalunya que ha revisat la seva història i la de les seves col·leccions, amb el focus posat en les obres dipositades per l’SDPAN, el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional franquista. L’exposició, a cura de Domènech, Eduard Caballé i Eduard Vallès, ha escrit un punt i seguit a la també magnífica mostra «Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la Guerra Civil» que va treure a la llum l’epopeia que va suposar la salvaguarda d’obres d’art durant el conflicte, comissariada per Mireia Capdevila i Francesc Vilanova el 2021. Totes dues responen a la necessària política de memòria i transparència en el terreny patrimonial que ha de desplegar-se en la futura ampliació del Museu. Aquell any s’obria la sala dedicada a l’art produït durant la Guerra Civil; el 2023 arribava l’exposició «Quina humanitat? La figura humana després de la guerra (1940-1966)», a cura d’Àlex Mitrani. Més endavant començava a desplegar-se el programa d’exposicions
Art, Guerra i Memòria. Des de la Diputació i els museus locals s’està fent una gran feina com a dipositaris del patrimoni memorial amb el projecte Memòria en xarxa. I a la Jonquera, des del desembre de 2007 un espai en majúscules i premiat, el MUME Museu Memorial de l’Exili, vetlla perquè no oblidem l’exili.
Del patrimoni memorial a les revisions
Sortint d’una altra celebració, ara el passat 29 de gener al Museu Nacional d’Art de Catalunya, vaig pensar que arrencaria aquestes línies amb aquesta diada. Era un tast de la festa en què es va explicar el projecte d’ampliació que encara el Museu i que ha de culminar el 2029, amb la incorporació del Palau Victòria Eugènia, on es desplegarà de forma permanent la creació artística feta a Catalunya fins avui dia. Un equip lluminós format per Maria Garganté, Ingrid Guardiola i Albert Mercadé treballa en el projecte amb Roser Cambray, Àlex Mitrani i Eduard Vallès del mateix museu. Sota el títol «Imaginant el futur dels Museus», aquell dia 29 András Szántó, expert en estratègia cultural i autor de referència en el camp museístic, va omplir de gom a gom la Sala Oval. Pepe Serra, director del MNAC des del 2011 i corresponsable, amb una política de préstecs i dipòsits més flexible i generosa, de la gran transformació que ha viscut la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, arrencava la jornada amb el record afectuós per Eduard Carbonell, que ens va deixar el passat estiu i amb qui el Museu encetaria el segle XXI i es consolidaria com a referent internacional.
(...)
Susanna Portell és historiadora i crítica d’art. Col·labora a
L’Avenç des del 2006, i el 2024 va rebre el premi a la crítica d’art de l’ACCA per les seves ressenyes a la revista. Com a curadora d’exposicions ha treballat en diferents projectes al voltant de l’art català del primer terç del segle XX i sobre artistes de les segones avantguardes.
Aquest és un fragment de l'article "Les formes de la memòria". Per a continuar-lo llegint, podeu adquirir el número 532 de L'Avenç aquí i també subscriure-us a la revista aquí.
