La casa, el petit llibre de Julien Gracq que ha publicat Lleonard Muntaner, té entre moltes gràcies la de ser la primera traducció d’aquest escriptor que Julià de Jòdar publica en català. Fa poc més d’una dècada ja havien aparegut tres traduccions seves, al castellà, de textos que tenien la particularitat de pertànyer, d’una manera o una altra, a un mateix llibre de Gracq, el recull de relats
La península (1970); un dels tres relats d’aquest recull, «La Route», era el que quedava d’un projecte novel·lístic abandonat i publicat pòstumament, i va ser això el que de Jòdar va traduir al castellà, amb el títol de
Las tierras del ocaso. Tot plegat era, també, l’última obra narrativa que Gracq va publicar en vida, dedicat d’aleshores endavant a l’assaig, els fragments i la literatura de viatges.
La casa és, també, un relat aparegut pòstumament, el 2023; l’edició catalana segueix en bona mesura l’edició original, afegint-hi un pròleg del traductor i prescindint del parell de facsímils del manuscrit de Gracq. És com si, a l’hora de donar la seva versió de la narrativa de Gracq, Julià de Jòdar hagués procedit amb cautela, operant a partir de textos tardans, inèdits, secundaris, sense (o abans de) plantar cara a obres majors com
Al castell d’Argol o
La ribera de les Sirtes (ja traduïts, per altra banda, al català). Tot plegat, en qualsevol cas, ho ha estudiat Jordi Nopca en el volum col·lectiu
La forja dels dies, dedicat a l’obra del novel·lista de Badalona.
Una mica com passa amb Maurice Blanchot (malgrat que en tot d’aspectes són escriptors gairebé oposats), la lectura de Gracq tendeix a provocar en el comentarista una escriguera pretensiosa, vagament filosòfica. Una manera d’ancorar-ho potser sigui la circumstància: tot i que el moment de la redacció és una mica incert,
La casa hauria pogut ser el segon llibre de Gracq, després d’
Al castell d’Argol (1938), però va ser desplaçat per una etapa de fecunditat que, entre altres llibres, va donar
Llibertat gran (que serà, segons anuncia Nopca, el proper llibre de Gracq traduït per de Jòdar). El relat arrenca d’una vivència real, uns trajectes en autobús que Louis Poirier (el nom real de Gracq) feia durant el curs 1941-1942. Ja havia passat per la guerra i per la presó i treballava de professor dins la França ocupada. Tot plegat es menciona, però no té un pes evident en aquest relat, que ben aviat esdevé tan aparentment autònom de la realitat externa com la novel·la de 1938.
El gest bàsic de l’escriptura de Gracq és l’acostament a un paisatge; segons de Jòdar, tots els seus relats són viatges. El lèxic és extremadament precís (Gracq era professor de geografia) i alhora ple d’imatges, de metàfores i comparacions que, com volia Gabriel Ferrater, més que confondre ajuden a perfilar la singularitat de cada cosa; cosa que també justifica que les oracions s’allarguin, explorant matisos i possibilitats, fins a entregar-nos un simulacre perfecte de la presència física de la realitat, que sembla mirada per primer cop.
A
La casa, però, un cop apuntat aquell context realista, en el moment que el narrador baixa de l’autobús per examinar aquell edifici que porta setmanes veient en un revolt, entrem en l’àmbit de la narrativa fantàstica, abans i tot que succeeixi res pròpiament insòlit. L’exploració del lloc, igual que a
La península (una
nouvelle en què un individu, mentre espera la seva amant, passa un dia voltant per la desembocadura del Loira), agafa la seva coloració de l’expectativa eròtica: el narrador sent dins la casa una veu femenina que canta. És un cant que Gracq ens descriu, gairebé, com la irrupció levinasiana del rostre de l’altre, just arribar a un desenllaç que Gracq ha preparat meticulosament. I potser aquest moviment depèn més que no sembla de la circumstància que envoltava l’escena inicial: al bell mig d’un país ocupat i vençut, alhora que estava treballant en un assaig sobre André Breton, Gracq semblava voler retrobar la via del somni.
Julien Gracq,
La casa, trad. de Julià de Jòdar. Lleonard Muntaner, 2025, 56 p., 10 €
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-us-hi
AQUÍ.
