L’Odissea és un poema del retorn, però sobretot de la manera com els relats s’expandeixen. Les històries s’obren dins d’altres històries, els episodis s’encavalquen, perquè el viatge es defineix tant per les desviacions com per la destinació. La nova traducció en vers de Pau Sabaté, avançant rere el solc obert per la de Carles Riba, parteix d’una convicció clara: que aquesta força narrativa encara pot arribar amb tota la seva intensitat al lector contemporani.
Sense recórrer ni a l’arcaisme ni a una actualització forçada, opta per una llengua àgil i precisa que restitueix al poema la seva immediatesa i en fa perceptible una qualitat essencial: la capacitat de combinar l’escala heroica amb una atenció constant als gestos, els dubtes i els interessos dels personatges. La ‘seva’ Odissea posa l’accent en el moviment, en l’aventura i en la dimensió humana dels personatges, més que no pas en la solemnitat monumental, i es converteix així en una invitació a rellegir un dels textos fundacionals de la tradició occidental des de la proximitat que li és pròpia.
El volum es completa amb un pròleg de Roger Aluja i un epíleg de Dolors Miquel, que ens recorden el pes de la imaginació en la història de l’heroi enginyós.
HOMER, Odissea, trad. Pau Sabaté, Bernat Metge Universal (La Casa dels Clàssics), Barcelona, 640 p., 28,45 €
