El nostre número especial d’estiu d’enguany serà aviat als quioscos i a les llibreries. Amb el número de juliol-agost, naveguem entre les incerteses d'aquests temps amb la paraula com a far.
Als Bitllets, l’historiador de l’art i museòleg
Damià Amorós evoca el retorn de les pintures de Sixena i la seva “incerta glòria”. Una peça sobre la fragilitat del patrimoni i els conflictes legals i polítics que l’envolten. Ens aboquem als versos d’“Esperar”, de
Francesc Pané, llegits per
Josep Vallverdú. Aquest poema apareix al recull
Llum de tardor (Pagès editors, 2025).
La memòria de la terra que ens acompanya aquest estiu és una mica diferent. Pertany a escriptor, novel·lista i periodista palestí,
Majd Kayyal (Haifa, 1990). Reconegut com una de les veus més destacades de la nova generació d’autors palestins que escriuen des de l’interior dels territoris ocupats des del 1948, és autor de llibres com
El Riu Carmel (2023). El relat no té títol, així que hem mantingut el del recull en què apareix, Mort a Haifa. Ens l’acosta
Mohamad Bitari (Damasc, 1990), poeta, dramaturg, periodista i editor, així com traductor, entre d’altres, de Camí de sirga, de Jesús Moncada, a l’àrab.
Ens asserenen els mots pausats i profunds de
Pere Lluís Font i
Xavier Antich, dos filòsofs units pel 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El també teòleg va rebre’l del president d’Òmnium Cultural, per la seva contribució a diversos projectes de la cultura catalana. Entre d’altres, és traductor i introductor de grans noms de la filosofia europea al català. La conversa va tenir lloc pocs dies abans de l’entrega, al claustre del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Us convidem a llegir les seves reflexions sobre llengua i essència, la cultura com el “cultiu personal de l’esperit” i la importància d’aprendre a pensar: "Enraonar és ser raonable. Un no enraona tot sol, enraona amb d’altres, per tant, també és saber escoltar, i una actitud davant la vida".
Comencem els Focus amb ganes de saber, sempre, “Encara més sobre
Francisco Candel”, de la mà d’
Olga Sendra Ferrer. La professora d’estudis ibèrics a la Wesleyan University a Connecticut, EUA s’acosta a una obra “en construcció, sempre evolucionant i creixent en un món canviant”; una literatura que convida a anar més enllà. Enguany itinerarà per Catalunya l’exposició "Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya", produïda pel Memorial Democràtic el 2023 i inaugurada el mateix any al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC). Hi col·labora la Fundació Paco Candel, el Departament de Drets Socials i Inclusió i el Memorial Democràtic. Dediquem un díptic a les polítiques de la fam en el passat i el present.
Miguel Ángel del Arco, investigador en la matèria, les analitza durant la postguerra espanyola. Es tracta de la traducció al català feta per Xènia Álvarez d’un capítol del llibre
El gran retroceso. El primer franquismo, 1939-1953 (Los Libros de la Catarata, 2025), editat per Luis Enrique Otero Carvajal i Jaume Claret Miranda. Completa la perspectiva històrica la peça que
Jordi Armadans dedica al seu ús en l’actualitat. El politòleg, periodista i analista de pau i conflictes se serveix de les fonts oficials i d’informes, però també de les imatges diàries de guerra de brutalitat i la fredor de les estratègies en joc.
Obrim els miradors amb l’“Aquest mes”, dedicat a l’exposició
“Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939)”, que es podrà veure fins al 31 d’agost al Centre de Fotografia KBr de Barcelona de la Fundació MAPFRE. L’homenatge recorda la feina del fotògraf i fotoperiodista català durant la Segona República i la Guerra Civil.
Susanna Portell visita “”Temps incerts. Alemanya entre guerres”, la mostra que s’endinsa en l’efervescència cultural de la República de Weimar i la convulsió política que portaria al nazisme. Serà al CaixaForum fins al 30 de juliol. Comissaris. Les paraules de
Bernat Reher i les imatges de
Simone Geri di Bardi ens endinsen a l’òpera a Menorca, un recorregut pel cas de l’illa i el pes d’aquesta tradició. A "Llegir escrivint",
Joan Todó s’inspira amb La casa, de Julien Gracq,
La casa (trad. de Julià de Jòdar. Lleonard Muntaner, 2025).
A “La construcció de la identitat: entre història i memòria”,
Lourdes Toledo parla amb l’historiador
Antoni Furió, a propòsit de la publicació de
La memòria dels catalans (Edicions 62, 2025) de Borja de Riquer. Una conversa sobre la complexa relació entre història i memòria en la construcció de les identitats.
Jaume Barrull continua explorant el món del còmic amb les “Especulacions distòpiques, vinyetes utòpiques”. A l’article, recorre les ficcions especulatives del darrer mig segle, entre la societat alienada i el caos apocalíptic, i les propostes
hopepunk dels últims temps.
Imma Merino signa una nova crítica del Festival de Canes a “Política, guerres, epidèmies, fantasmes, memòria i tota la resta”. La seva peça sobre la 78a edició recorre el palmarès i el cor dels seus títols, tocat pel conflicte i el dolor.
Martí Gallén tasta el “Menú Casanovas” i es llepa els dits amb la proposta d’un dramaturg, director i productor, que ha curat una trajectòria particular en l’escena catalana.
A banda del tradicional aparador, amb sis títols seleccionats d’entre les novetats editorials, us proposem també viatjar a través d’algunes obres. Descobriu les lectures que ens acompanyaran aquestes vacances i ens faran la calor més lleugera.
Jordí Puntí clou el número també amb un suggeriment: sempre podreu anar a les ‘cases dels altres’ amb la narrativa de Lore Segal.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
