El número de juny ja és a quioscos i llibreries. El número 531 ressegueix dissidències culturals, mirades crítiques i comunitats que qüestionen els relats establerts. Una invitació a pensar qui explica la història i des d'on l'expliquem.
Als Bitllets,
Miquel Àngel Llauger recorda la llibreria Cavall verd de Palma i la figura de Rafel Jaume, que durant anys va mantenir viu un espai singular dedicat exclusivament a la poesia. A partir d’aquest record personal i cultural, reflexiona sobre la fragilitat dels projectes poètics i sobre la importància de les figures discretes que sostenen la memòria literària. A la secció del poema,
Ramon Humet comenta “Palíndrom”, d’
Ariadna Torres, una exaltació del buit, el silenci i la contemplació davant del soroll contemporani. Celebra la lentitud i l’atenció al present, amb una obra visual que es va exposar a la mostra Divergències del festival Tocats de Lletra de Manresa.
Manel Ollé continua “La platja de Pequín” amb “La línia vermella”, un recorregut per la geografia de la comunitat xinesa a l’àrea de Barcelona a través del metro i dels espais comercials que articulen la seva presència urbana. El relat explora els processos de dispersió, transformació i mobilitat econòmica d’aquestes comunitats en una ciutat marcada pels fluxos globals. A “T’explico un acudit?”,
Julià Guillamon recupera l’univers gràfic i nocturn del dibuixant Bon a la Nova York de la llei seca i a la Barcelona dels anys trenta. Entre cabarets de Harlem, gratacels expressionistes i les nits del Paral·lel, l’article connecta l’humor, la modernitat i les avantguardes visuals d’una època convulsa.
La conversa central del número reuneix
Eulàlia Bosch, Elisabet Riera i Aissata M’ballo en el marc del nostre balanç dels primers vint-i-cinc anys del segle XXI, una sèrie que hem iniciat per pensar els grans reptes i transformacions culturals del nostre temps i imaginar horitzons de futur. Totes tres es van trobar al CCCB el 10 d’abril de 2026, on van reflexionar sobre cultura, creativitat i representació. Tres dones de trajectòries, generacions i orígens diversos que van oferir una mirada compartida sobre l’actualitat de la cultura catalana i la seva projecció cap al 2050. A totes les uneix l’inconformisme, la capacitat crítica i la convicció que les arts són una manera de ser en el món. El balanç, inaugurat al número anterior amb un article dedicat a la Literatura, continuarà amb nous lliuraments sobre Art, a l’estiu, Història i Pensament, al setembre i al novembre respectivament.
Als Focus,
Céline Sala-Pons analitza el camp de Ribesaltes com un espai simbòlic de les polítiques d’exclusió del segle XX. L’article, traduït per Alfons Aragoneses ressegueix la història d’aquest indret de la Catalunya Nord, vinculat successivament a la Retirada republicana, l’internament de jueus i gitanos, les guerres colonials i els centres de retenció de migrants, i el presenta com un laboratori persistent de la violència institucional europea.
Llúcia Oliva revisita el cas del bisbe Manuel Irurita, desaparegut durant la Guerra Civil, a partir de noves proves documentals procedents d’arxius i correspondències. L'autora exposa les contradiccions i els interrogants que encara envolten la seva mort i qüestiona la versió oficial construïda pel franquisme al voltant de la figura del bisbe màrtir. I, finalment,
Julian Barnes reflexiona sobre la tensió entre art i mercat en el moment del naixement de la indústria editorial moderna a través del cas de Gustave Flaubert. “Obrers de luxe”, un text traduït per Paula Amat i Ceña, es va publicar originalment a la
London Review of Books (Vol. 47 Núm. 19 · 23).
A l'“Aquest mes”, “FORMES”, de
Béatrice Bizot, una exposició que desactiva objectes quotidians per convertir-los en formes obertes a noves interpretacions. La mostra es podrà veure fins al 5 de juliol de 2026 a l’Espai L de Casa Canals al Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona.
Als miradors de literatura,
Youssef El Maimouni comença una sèrie dedicada a la literatura àrab preguntant-se sobre la manca de traduccions al català la invisibilització cultural que això implica. Per la seva banda,
Joan Todó comenta
Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró (Cap de Brot, 2026), una novel·la que combina sàtira cultural i crisi íntima en una Barcelona marcada pel postureig i el desig.
Jaume Coll Mariné analitza
Sala Augusta seguit de Llengua materna, de Sebastià Alzamora (Proa, 2025), en què memòria, història i infantesa es combinen en una veu poètica que cedeix protagonisme al record i als fets.
En l’àmbit del patrimoni, Marta Antuñano i Carme Bergés presenten el projecte
“Els ulls de la història”, impulsat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Es tracta d’una nova manera d’explicar el patrimoni basada en la immersió tecnològica, la microhistòria i la incorporació de mirades plurals i abans invisibilitzades. A la secció d’art,
Susanna Portell reivindica la trajectòria d’Esther Boix a partir de l’exposició als Espais Volart de Barcelona, comissariada per Bernat Puigdollers. La mostra, oberta fins al 12 de juliol de 2026, ressegueix el compromís artístic, pedagògic i polític d’una pintora que va convertir l’art en eina de denúncia i transformació social, autora de la coberta de juny. Al Mirador Zero, el protagonista és el
Museu de Granollers. Fundat el 1932 i establert a la seva seu actual des de 1976, el museu ha participat en la preservació del patrimoni en moments decisius, com la Guerra Civil, i ha esdevingut espai de recerca, mediació cultural i pensament crític.
En matèria de sèries,
Josep Pelfort comenta
DTF St. Louis (HBO, 2026), una comèdia negra creada per Steve Conrad que utilitza el thriller i el triangle amorós per explorar el malestar de la vida suburbana nord-americana. Pelfort destaca la combinació d’humor i tragèdia amb què la sèrie retrata el buit existencial sota les aparences de normalitat.
Finalment, a “A l’última”,
Jordi Puntí reflexiona sobre la fascinació persistent per la llengua en la cultura catalana, que en fa una autèntica matèria de sobretaula.
Podeu adquirir el número 531 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
