Un recorregut per memòries incòmodes i relats en disputa, de la història recent als debats sobre cultura, patrimoni i representació

"Com hem repetit sovint, no hi ha solucions simples a problemes complexos. Cuidem els jardins i travessem els esbarzers que calgui."

Una nova traducció acosta el públic català a l’estada de l’autora a la ciutat italiana, recollida originalment en les seves 'Lettres d’un voyageur'.

Amb més pàgines, al número 529 hi trobareu el balanç dels primers 25 anys de segle de literatura catalana i un petit repte, "La Biblioteca portàtil"

Seguint una dona esclavitzada fugitiva

Un retrat del biaix de gènere victorià

"Confondre igualtat amb equitat és una indistinció interessada per diluir la necessitat d’un planejament que tingui en compte els més dèbils, els que han tingut menys oportunitats."

Un estudi sobre llegat i herència al cor d'Alabama

Pensem en història, cultura i memòria amb testimonis de persistència

El primer de la sèrie de relats 'La platja de Pequín', del nostre escriptor convidat d'enguany, Manel Ollé

Una crònica del pas d’alguns autors catalans per la Fira Internacional del Llibre (FIL) on Barcelona era ciutat convidada

Obrim l'any amb la literatura que es fa tangible i l'art que es fon amb l'espai, amb patrimoni, versos i biografies que celebren la bellesa

Els llibres de L'Avenç pel primer trimestre

Una lectura de L’Escrita, la darrera obra de l’artista que neix de l’aigua del riu homònim i retorna a llocs, sons i paraules coneguts.

Edward Said, nascut a Jerusalem, va completar la seva educació primerenca en una escola d'elit al Caire. Quan la seva família es va traslladar als Estats Units, va continuar els seus estudis a dues de les institucions més prestigioses del món: Princeton i Harvard. La seva gran capacitat crítica i el seu fort compromís polític van remodelar la percepció de la dualitat Orient/Oest, desafiant els conceptes establerts sobre la representació cultural i l'hegemonia occidental.

Els refugis antiaeris de Barcelona, de la Guerra Civil al Blitz

El 520 explora la resistència en les seves formes personal i col·lectiva, però també interior i exterior

"L’Europa amnèsica sí que oblida, oblida a consciència i es connecta a través del culte amb un passat idealitzat amb proclames que prometen poder tornar a un temps que mai no va existir."