Amb Amada, Toni Morrison s’enfronta una vegada més sense embuts al llegat traumàtic de l’esclavitud americana. Ambientada a l’Ohio de la postguerra civil, combina ficció històrica amb el realisme màgic seguint una dona esclavitzada fugitiva, Sethe, la llar de la qual està embruixada per l’esperit de la seva filla morta. La novel·la explora de manera brutal les cicatrius psicològiques i emocionals molt després de l’emancipació dels esclaus. Però la institució de l’esclavitud es revela com a paradigma de les conseqüències que pot tenir el poder absolut sobre altres persones.
Amb una narrativa no lineal, l'autora reflecteix la naturalesa fragmentada de la memòria i la identitat, i demana l’atenció del lector per comprendre la profunditat del dolor. I així coneixem Sweet Home, la plantació de Kentucky on se sembren les llavors de la calamitat a la novel·la.
La de Morrison és una escriptura antiminimalista, alhora elegant, rica, excèntrica, lírica, sinuosa, col·loquial i directa. N’emergeix el dol com a una entitat física, viva i ineludible, que conviu amb moltes formes d’amor. El profund coneixement del folklore es conjuga amb el tractament original que en fa Morrison, catalitzadora de revelacions, a través, entre d’altres, de l’arribada de l’enigmàtica Amada.
Toni MORRISON,
Amada, trad. Esther Tallada, La segona perifèria, 448 p., 23,50 €.