"Si això s'ha de sostenir, ja us podeu posar a llegir"

Se n’havia parlat molt els darrers mesos de la 75a edició de la Nit de les Lletres que organitzava Òmnium Cultural amb l’Institut d'Estudis Catalans el mes de març al MNAC. El salt d’escala que s’havia fixat com a objectiu des de la tradicional Nit de Santa Llúcia organitzada únicament per Òmnium fins ara pretenia aglutinar premis existents, crear-ne de nous i augmentar-ne la repercussió amb la retransmissió de 3Cat i la voluntat d’arribar a nous públics. Sobre l’assoliment dels objectius caldrà parlar-ne amb calma. Ens costa que la intenció de les entitats organitzadores era prestigiar el sector amb una festa a l’altura de les que s’organitzen en el món del cinema, per exemple. Però també, i això és molt més interessant, agitar el panorama dels premis per posar l’accent en els premis a obra publicada. De moment, però, els canvis només s’han fet visibles en la realització de la gala mateixa, i la imatge que ha sortit reforçada és la de les grans editorials que atorguen els premis principals. Caldrà insistir en què prestigiar les Lletres és cuidar-les, i maldar per garantir la bibliodiversitat i el benestar de l’ecosistema. És per això que una de les coses que més es recordaran de la Nit és l’aparició estel·lar del poeta Josep Pedrals (quanta falta ens fan els poetes) amb samarreta imperi, granota blava i un carretó carregat de llibres. La glosa sobre les baules de la cadena del llibre seguia l’estil marca de la casa, i no podem més que fer-nos nostre el seu clam final: “Si això s’ha de sostenir, ja us podeu posar a llegir.” A favor de l’autoestima i la grandiloqüència en una Nit però amb constància i humilitat en les 364 restants, perquè no podem oblidar que el que cal reforçar són els índexs de lectura i el pensament crític.
Amb aquest número d’abril, sempre especial en l’intens mes del Dia de Sant Jordi, veu la llum un projecte en el qual fa mesos que treballem. Des del Consell de Redacció de la revista ens vam proposar de començar a fer un balanç sobre el primer quart del segle XXI per veure què ha donat de si la cultura catalana en diferents àmbits. Defugint tant el cofoisme com el pessimisme, cal valorar els assoliments, analitzar críticament les mancances i obrir els debats que calgui per avançar col·lectivament. Al llarg de l’any publicarem quatre articles, el primer, en aquest mateix número, sobre literatura, a càrrec del periodista cultural David Guzman; al mes de juliol-agost sobre art, a càrrec de la comissària i crítica d’art Susanna Portell; al mes de setembre sobre història, a càrrec de l’historiador Joan Fuster; i tancarem al mes de novembre amb un article sobre pensament a càrrec de la filòsofa Laura Llevadot.
Aquest mes, a més, organitzem un balanç a tres veus en viu, en un acte al CCCB amb la participació de l’editora Aissata M’ballo, la filòsofa Eulàlia Bosch i l’escriptora Elisabet Riera, amb la calidesa de l’intercanvi d’idees d’una conversa i l’ambició dels projectes que han emprès en les seves respectives trajectòries. Després de la Nit, vindrà el Dia, i tots els dies i totes les nits que passem llegint.