Hi ha tot sovint a la nostra revista una mena de màgia (se’n diu bona feina, en realitat) que fa que el conjunt d’articles sigui prou divers en continguts i a l’hora mantinguin un mateix to, una manera de mirar, pròpia de
L’Avenç, que s’interessa pel per què de les coses, que hi aprofundeix sense pedanteria ni sense subestimar el lector, que informa i argumenta, que obre preguntes i ofereix respostes. Ens fa especialment feliços quan en aquesta lectura conjunta hi veiem un fil que trena algunes de les peces.
Hem volgut dedicar un díptic a la secció de Focus a la traducció de les literatures basca i gallega al català, des del convenciment que les llengües són, com deia Rodoreda, l’ànima d’un poble i que de l’intercanvi només poden sorgir coses bones. Però la feina no es fa sola, cal empènyer-la, des de la consciència de la complexitat de les nostres societats. D’això parla també l’historiador Iban Zaldua en el seu Bitllet a propòsit, i no només, de les reflexions que compartia Jaume Subirana en el seu llibre
Literatura, llengua i lloc. Del conflicte, que no podem obviar, que actua directament sobre el que ens arriba i com, i el perquè del que no... en parla Youssef El Maimouni a propòsit de la traducció al català des de l’àrab.
És recurrent, però sembla mentida que encara hàgim de defensar les llengües, la diversitat, la bibliodiversitat, el pensament lliure. Al costat de l’estima per la llengua pròpia, amb la qual aprenem a cantar, parlar i explicar-nos hi ha d’haver el desig per compartir-la, per gaudir-la, i la literatura n’és un vehicle privilegiat. Llengua i memòria van de bracet en la construcció de comunitats. Com podríem compartir la memòria sense les llengües pròpies, i sense la necessitat d’acostar-nos a altres llengües, altres literatures, altres mons? Per a la literatura catalana, minoritzada en una comunitat multilingüe, la projecció és un orgull del qual podem presumir, com es veurà el mes vinent a Barcelona en el Fòrum Internacional de Traductors de Literatura Catalana que organitza l’Institut Ramon Llull i que reunirà uns cent cinquanta traductors al català d’arreu del món que, conjuntament, representen més de trenta llengües d’arribada.
Però el concepte de traducció va més enllà de les llengües, i serveix també quan traduïm llenguatges o disciplines?
L’Odissea és un bon exemple recent: de la tradició oral a la fixació d’un text, a les traduccions i a la transformació en llenguatges audiovisuals. Àngel Quintana signa un gran text a sobre tot això a propòsit de l’estrena de l’última versió cinematogràfica del clàssic grec.
Arribem al final del teixit amb un text molt especial, que parla de llenguatge, de filosofia i de vida. Cesca Castellví ha fet una lectura acurada de l’obra de Josep M. Esquirol on la vida pren cos a través de les paraules en els conceptes de bondat, humanitat, ànima, educació, retrobament o resistència. Reivindiquem la paraula, en tota la seva riquesa, i sense por, perquè traduir no és trair.
Podeu adquirir el número 534 de L'Avenç
aquí i també subscriure-us a la revista aquí.
