El número de març ja és a quioscos i llibreries. Amb el 528, aplaudim la resiliència, i les vides de figures que han esdevingut sinònim de tenacitat.
Amb veus reivindicatives als Bitllets, vides camaleòniques al relat de “La platja de Pequín”, les fotografies històriques a l’Espais i memòria sobre Ramon Perera i al Focus dedicat a Joan Colom (autor de la imatge de coberta, les literatures de Hélène Cixous i Josep Sol als miradors, el colpidor teatre de l’abús sexual a menors de Paula Vogel... També la memòria de la Sala Rovira, la trajectòria de Muriel Sparks i la de Baltasar Samper, i molt més.
Al bitllet “Intempèrie”, el periodista i activista social
David Fernàndez reflexiona sobre el sensellarisme als nosters carrers, una imatge que revela una crueltat sistèmica, amb arrels profundes i globals. D’altra banda,
Txema Castiella celebra els trenta anys del Barnasants amb un peça sobre el cicle de concerts de la cançó d’autor, que continua “reivindicant els reivindicadors”.
I publiquem una nova entrega de
“La platja de Pequín”, aquesta vegada amb un relat sobre migrants que es reeinventen.
Manel Ollé ressegueix la vida de figures com Lam Chuen-ping, fundador del restaurant Gran Drac, mossèn en actiu i difusor del taixí a Barcelona, entre d’altres. No hi falta l’humor, ni els mapes, amb “La guerra inventada” a la secció “T'explico un acudit?”, de
Julià Guillamon. Hi recull vinyetes sobre l’impacte de la
guerra d’Abissínia, que se seguia amb passió des de Barcelona. A l’Espais i memòria,
Ana Sánchez recupera el llegat de
Ramon Perera, creador i custodi d’un testimoni visual singular: una “maleta” de la reraguarda catalana. El relat d’un país en guerra preservat en imatges.
Posem el Focus en “Baltasar Samper o la veu perduda del Noucentisme”, amb el doctor en Història i professor
Amadeu Corbera. Consagrat com una de les figures més importants de la música catalana,
Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1966) va ser crític, compositor i investigador, exiliat que sempre se sentí “català de Mallorca” i va defensar la incorporació de les Illes Balears el projecte nacional catalanista i progressista del moment. La perspectiva singular de
Joan Colom (Barcelona, 1921-2017) és també al punt de mira d’aquest abril, amb les seves fotografies pel Barri Xino i l’article de
Ricard Martínez Teruel, artista, historiador i docent, que les acompanya. Un recorregut per l’obra goyescament fosca del fotògraf, a través d’obres com la sèrie “El Carrer” i del seu ús innovador de la càmera, que subjectava per sota de la cintura. En prové la imatge de coberta,
El eterno femenino. (Joan Colom, 1954). I continuem pels carrers obscurs de Barcelona, i no només, amb
“Crims per a la memòria”, d’
Àlex Martín Escribà, assagista, crític literari i professor a la Universitat de Salamanca, que dirigeix la col·lecció “crims.cat” de l’editorial Clandestina. Després de la celebració del BCNegra a inicis de febrer, pensem sobre el gènere negre i policíac com a novel·la social, que preserva el seu temps i desenvolupa així una relació amb la història a través del vincle entre crim i memòria. A Catalunya, l’obra de Rafael Tasis n’és un clar exemple.
Als miradors, aquest mes visitem
“Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat”, una mostra que presenta aquestes quadre grans sèries en l’estampació impresa durant la Guerra Civil Espanyola, entre 1937 i 1938. Una iniciativa del govern de la Segona República en plena Guerra Civil espanyola, per denunciar la violència contra la població, que pertany al Museu de Mataró, on la va dipositar el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional. Es podrà veure al Museu d’història de girona, fins al 6 d’abril. I també
PLANTA, l’espai que la Fundació Sorigué inaugurà el 2017 enmig del complex industrial de La Plana del Corb a Balaguer per allotjar i exhibir grans peces de sis artistes de la seva col·lecció privada (Juan Muñoz, Anselm Kiefer, Antonio López, Bill Viola, Chiharu Shiota i William Kentridge). Finalment, la retrospectiva dedicada a la
Sala Rovira amb
Susanna Portell. L’exposició es troba a la galeria Silvia Sennacheribbo del 12 de març al 9 d’abril, i rememora tres generacions i setanta anys d’exposicions a la rambla de Catalunya.
En literatura, escoltem dues veus poderoses, en contextos ben diferents.
Valèria Gaillard ens acosta a la primera traducció catalana de
Les rialles de Medusa (Edicions 62, 2025), la pionera obra en què
Hélène Cixous investiga la creativitat i la literatura femenines des de la perspectiva de gènere i que inaugurà els estudis femenins. Una peça sobre dones que han trencat el tabú del silenci amb l’escriptura i el pensament. I
Alba Solé parla de
Josep Sol, escriptor i pagès, amb un llegat literari que inclou narrativa i cròniques periodístiques amb una prosa elegant i la presència balsàmica de la naturalesa. La seva obra ha estat recentment reeditada per Pont de Petroli, amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Al Llegir escrivint,
Joan Todó s'endinsa a l'univers de
Panait Istrati, i
Quan surt el sol (Cal Carré, 2024).
Ens impregnem del còctel entre la comèdia dramàtica familiar i el
gènere mafiós que s’ha popularitzat darrerament a les pantalles, sobretot amb sèries britàniques com
The Gentlemen,
Peaky Blinders o
MobLand. Amb
Josep Pelfort, que ens recorda que al rerefons, i en una era televisiva diferent, hi ha un clàssic que va explorar aquest gènere híbrid de manera excepcional:
Els Soprano (1999-2007). L’atreviment de la dramaturga
Paula Vogel en pujar a l’escenari els abusos sexuals infantils ha estat igualat (i potser superat) per la versió catalana de Marilia Samper que s’ha pogut veure a la Sala Beckett, i que va comptar amb la visita de Vogel. Hi va ser
Martí Gallén, que signa un article dedicat a
Com vaig aprendre a conduir en què reflexiona sobre “l’empatia amb el monstre” a través de la representació i la fina línia entre amor i abús.
I a l’última pàgina,
Jordi Puntí recorda la ‘guspira’ de l'escocesa
Muriel Spark, l’escriptora prolífica a qui va conèixer l’any 2000 en un seminari sobre literatura britànica.
Podeu adquirir el número 528 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
