El número de setembre de
L’Avenç inaugura el curs amb un repàs de l’evolució de la historiografia, els llenguatges de la modernitat visual i les formes contemporànies de pensar la cultura i la societat. Recorrem episodis de la història recent, relectures literàries i cinematogràfiques, debats sobre els museus i noves formes de narració gràfica.
Continua el balanç que L’Avenç dedica als primers vint-i-cinc anys del segle XXI, ara amb una mirada sobre la història recent. Joan Fuster-Sobrepere, professor emèrit d’Història de la Universitat Oberta de Catalunya i antic director de la revista, analitza l’evolució de la historiografia catalana i les transformacions que ha viscut la disciplina. L’evolució de les eines de recerca, la carrera acadèmica, els nous enfocaments temàtics i metodològics i el paper social de l’historiador permeten abordar els reptes actuals de la relació entre història, memòria i espai públic. Aquesta mirada es complementa amb "Atles del temps", una cronologia que recull alguns dels esdeveniments més significatius de cada any del primer quart de segle, comentats per figures destacades del panorama cultural català, per fixar punts de referència en una història encara en construcció.
Continua el
debat sobre el present i el futur del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, després de l’article publicat per Jordi Principal a la
revista núm. 530 (maig de 2026), ara amb l’aportació de
Josep M. Roig Rosich, exdirector del Centre, que convida a reflexionar sobre el paper d’aquesta institució en el coneixement i la difusió de la història contemporània del país. En paral·lel,
«Mataró confidencial», de Manel Ollé, segueix la sèrie de relats La platja de Pequín amb la reconstrucció de l’operació Wei de 2009, per mostrar les tensions entre explotació laboral, criminalització de la comunitat xinesa i subcontractació global en el declivi del tèxtil català.
A «La conversa del mes»,
Carles Torner conversa amb l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince, a partir del seu llibre
Ahora y en la hora i de l’experiència viscuda a Ucraïna. Memòria, literatura, guerra i resistència cultural s’entrellacen en una conversa marcada també per la figura de l’escriptora ucraïnesa Viktòria Amèlina i pels vincles de solidaritat entre escriptors de diferents països.
Als Focus, la trajectòria de
Josep Maria Junoy i el seu «Oda a Guynemer», primer cal·ligrama escrit en català, són el punt de partida de
Ricard Martínez Teruel per explorar la confluència entre avantguarda, tipografia, aviació i cultura visual moderna. La figura de Georges Guynemer, l’aprenentatge tipogràfic de Junoy i la presència creixent de les paraules en el paisatge urbà conflueixen en una història sobre la transformació de l’escriptura en imatge. El recorregut arriba fins a la Guerra Civil i el franquisme, quan els llenguatges de la modernitat visual també van ser apropiats per la propaganda, i posa de relleu la capacitat de les paraules per travessar èpoques, contextos i ideologies.
A la secció de poesia,
Esteve Miralles acompanya uns versos d’
Eleusis (LaBreu Edicions, 2026), de
Míriam Cano, que es publica aquest setembre. La seva escriptura, diu Miralles, està construïda al voltant de la modulació, la traducció i la relació amb els altres i segueix en el poema escollit Greta, una presència poètica vinculada al futur, l’aprenentatge i la persistència, nascuda en prosa a
Metamorfosi (L’Avenç, 2025).
El número ofereix també un fragment de
Conversa a Sicília, d’Elio Vittorini, en traducció de Maria Aurèlia Capmany i amb pròleg, precisament, de Míriam Cano, que recuperem en una nova edició a la venda a partir del 9 de setembre. La novel·la narra el retorn de Silvestro a la Sicília natal i el descobriment d’un país marcat per la pobresa i la injustícia, i el fragment que avancem posa el focus en el diàleg amb la seva mare i en la memòria de la terra d’infantesa.
Els acudits sobre el Saló de l’Automòbil de Barcelona dels anys trenta són el fil de «La penetració pacífica», on
Julià Guillamon recupera vinyetes que parodien la fascinació per la modernitat, les desigualtats socials i la publicitat automobilística.
A «Aquest mes», us recomanem
"Un jardí extraordinari", una exposició de Todo por la praxis a La Panera que, sota el comissariat d’Andrea Pacheco González, explora les fronteres de la inclusió i l’exclusió a través de projectes sobre migracions, habitatge, segregació urbana i desigualtats socials. La mostra es pot visitar fins al 4 d’octubre de 2026.
Els Miradors de literatura proposen dues aproximacions a la vigència dels clàssics i a les seves reescriptures.
Joan Todó parteix de
Huckleberry Finn a l’oest, de Robert Coover, per tornar al món de Mark Twain. La conquesta de l’Oest, el racisme, la violència i el mite dels Estats Units afloren en la relació entre Huck i Tom Sawyer, mentre
James, de Percival Everett, ofereix la perspectiva de Jim sobre la història compartida amb Huck.
Jaume Barrull explora la consolidació de l’assaig en vinyetes, amb obres com
Lignit, d’Emma Casadevall,
El museu, de Jorge Carrión i Sagar, o
El món sense fi, de Jean-Marc Jancovici i Christophe Blain. El recorregut posa en relleu les possibilitats del còmic per convertir idees complexes i recerca en narracions gràfiques amb llenguatge propi, i contraposa aquestes propostes a les adaptacions més instrumentals d’assajos d’èxit.
En la recta final del Pla de Museus 2030, el
II Fòrum dels Museus de Catalunya posa sobre la taula la renovació legislativa, la conservació preventiva, la gestió digital de les col·leccions, la Col·lecció Nacional i el programa «Museus i Salut», amb la participació de professionals de tot el país. Sonia Blasco recull les prioritats compartides per avançar cap a uns museus més participatius, connectats amb la societat, digitalment preparats i capaços de generar valor públic.
En matèria de cinema, la vigència de la modernitat i la seva crisi es desplega al voltant de
L’eclisse (1962), de Michelangelo Antonioni, a partir de l’eclipsi solar de l'agost passat i de les lectures de Seymour Chatman, Roland Barthes, Gilles Deleuze i Domènec Font.
Àngel Quintana vincula els silencis, els espais buits i la desaparició dels protagonistes amb les transformacions del present, de la crisi climàtica i la digitalització a la pèrdua de confiança en la idea de progrés.
Tanca el número
Jordi Puntí, que s’acosta a
El test de la flor malva de Jordi Llavina (Pagès Editors), una tria de deu llibres publicats entre 2006 i 2025 i un poema inèdit que condensa una trajectòria marcada per la pèrdua, la memòria, el paisatge i la maduresa.
Podeu adquirir el número 533 de
L'Avenç aquí i també subscriure-us a la revista aquí.
