Número 533

Hi ha tornades que arriben amb el calendari i d’altres que venen de més lluny. Comencem el curs amb un número de setembre que revisa la nostra història recent, i passa també per algunes de les transformacions culturals del present. 

Joan Fuster-Sobrepere fa balanç de l’evolució de la historiografia catalana en els primers vint-i-cinc anys del segle XXI. Ricard Martínez Teruel es passeja pels cels de Guynemer i els cal·ligrames de Junoy. Josep M. Roig Rosich reprèn el debat sobre el futur del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. 

Manel Ollé continua «La platja de Pequín» amb la reconstrucció de l’operació Wei i Julià Guillamon ens acosta els acudits del Saló de l’Automòbil dels anys trenta.

Els escriptors Héctor Abad Faciolince i Carles Torner es retroben per conversar sobre literatura, guerra i resistència cultural. Recuperem Conversa a Sicília, d’Elio Vittorini, en la traducció de Maria Aurèlia Capmany. Passegem per l’exposició de Todo por la praxis a La Panera, i parlem del II Fòrum dels Museus de Catalunya. Joan Todó revisita el món de Huckleberry Finn i Esteve Miralles, la sagrada Eleusis, amb el nou poemari de Míriam Cano. Jaume Barrull explora la consolidació de l’assaig en vinyetes i Àngel Quintana aborda la crisi de la modernitat amb 'L’eclisse' d’Antonioni. Com sempre, Jordi Puntí clou el número, aquest mes rellegint Jordi Llavina.