El número d’abril ja és a quioscos i llibreries. Amb el 529, celebrem la creativitat, la perpicàcia i el coratge, en les seves formes múltiples. El número, amb més pàgines de l'habitual, arriba carregat de literatura: el balanç dels primers 25 anys de segle de les lletres catalanes, el ‘bosc’ imaginatiu de Mercè Rodoreda i les constel·lacions multidisciplinars de Calvino, els invents de grans escriptors catalans, vinyetes literàries, els versos de sentís i Balasch, el ‘jo’ d’Annie Ernaux, i molt més.
Estrenem el nostre
balanç d’aquests primers vint-i-cinc anys de segle amb l’article dedicat a la
literatura, de la mà de
David Guzman. Títols, autors, tendències... Al llarg de l’any, vindran també els d’art, història i pensament. A més,
el 10 d’abril tindrà lloc una conversa a tres veus al CCCB (amb Elisabet Riera, Eulàlia Bosch i Aissata M’ballo) per arrodonir la panoràmica. A l'article, Guzman fa una àmplia mirada a tendències, títols i autors, que acompanyem d’una ‘versió’ actualitzada de la
“Biblioteca portàtil”, coordinada per Jordi Puntí. Homenatjant la revista
L’home invisible (hivern del 1989), diversos autors escriuen breus resums dels grans llibres dels últims anys.
Als Bitllets,
Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana escriu sobre l’establiment d’una normativa que protegeixi els creadors davant l’esclat de la IA i la IAG. A la secció del poema,
Joan Vigó llegeix
palpentes de
júlia sentís (VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025, Cap de Brot, 2026).
Manel Ollé continua la sèrie de relats “La platja de Pequín”, amb una immersió en el món alimentari xinès a Catalunya. “Tres o quatre delícies” ressegueix carreres i somnis, la “sinització de la tapa de tripa”, uns pastissets sospitosos que destapen una xarxa criminal. A “T’explico un acudit’”,
Julià Guillamon rescata els ‘invents’ d’escriptors com Santiago Rusiñol, amb la flamant màquina d’ensucrar maduixes (1916), o Pere Calders, i la de grillar patates (1937).
A la conversa,
Susanna Portell i Glòria Bosch comparteixen records d’una trajectòria professional al món de l’art que ha esdevingut una amistat, també epistolar. Seguint el fil de les seves cartes, enllacen exposicions comissariades i lectures compartides, totes elles marcades per un pensament obert i interdisciplinari.
Als Focus,
Neus Penalba comparteix l’experiència de comissariar “Rodoreda, un bosc”, que es podrà visitar al CCCB fins al 25 de maig. Penalba hi ressegueix “la frondositat de preguntes" de la literatura de Mercè Rodoreda, amb una mostra que la posa en diàleg amb obres de Pina Bauch, Perejaume, Susan Valandon, Tura Sanglas, entre molts altres. La comissària és autora de
Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de 'La mort i la primavera' (Edicions Tres i Quatre, 2024), premi Joan Fuster d’assaig. D'altra banda, recordem la vaga de Sabadell (1976), la primera vaga general de la Transició a l’estat espanyol, amb l’historiador
Xavier Domènech Sampere. Cinquanta anys després, repassem el fets d’una movilització que protestava contra l’administració franquista i les condicions laborals, i qu va esclatar després d’una dura repressió policial.
A l’“Aquest mes”, visitem
"Com pedres als palmells, brases i flama" a La Fabra Centre d’art Contemporani, fins al 31 de maig de 2026. Amb un títol inspirat en un poema de la palestina Fadwa Tuqan, l’exposició recull l'obra de quatre artistes, que testimonien la memòria i les ruïnes, mostra de la derrota, però sobretot de la resistència i la lluita política que hi va haver en territoris mediterranis.
Als miradors de literatura, analitzem les
adaptacions literàries al còmic de la mà de
Jaume Barrull. Des del clàssics de la literatura universal pensats per a un gran públic fins a propostes més transgressores, obres que s’allunyen de l’original.
Jaume Coll Mariné, 67è Carles Riba de poesia, llegeix
Això, la pedra d’Albert Balasch (Edicions 62, 2026).
Joan Todó s'ha acomiadat del “Llegir escrivint” i estrena un article mensual més extens dedicat a
Annie Ernaux. “Un acte de violència” s’acosta a
La vergonya (publicada el 1997) (trad. Valèria Gaillard, Angle Editorial, 2025), un dels primers llibres de l’escriptora, que ha arribat al català després que ho fessin llibres posteriors, com
El lloc (1983) i
Una dona (1988).
En teatre,
Martí Gallén escriu sobre l’adaptació d’
El barquer, de Jez Butterworth, que Julio Manrique ha dut al Teatre Lliure. Amb un muntatge teatral a l’estil del West End o Broadway, sembla marcar el rumb d'un escenari que beu de nou de la cultura teatral anglosaxona, en detriment de la creació catalana. Tanquem el número amb el segon article que
Jordi Puntí dedica a les ‘espurnes’ de
Muriel Spark, a través d’
Electric Spark (Farrar Straus & Giroux, 2025), de l’assagista Frances Wilson.
Podeu adquirir el número 529 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
