En aquest número, examinem la repressió, i ens acostem a presons, fronteres i censura

En el 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz

Estarà, com l'any passat, al llarg del passeig de Lluís Companys de Barcelona, del 19 al 28 de setembre de 2025

Un recull d'onze relats de l'ebrenc Joan Todó

En un escenari teatral cada cop més allunyat de les estructures institucionals, la figura de Jordi Casanovas emergeix com un exemple paradigmàtic de resistència, adaptació i perseverança

Conversa amb l’historiador Antoni Furió, a propòsit de la publicació de «La memòria dels catalans», de Borja de Riquer, i la complexa relació entre història i memòria en la construcció de les identitats

Les ficcions especulatives en el món del còmic del darrer mig segle han ballat entre una societat alienada i oprimida per una dictadura i un caos postapocalíptic en què només sobreviuen els més violents.

Un recorregut per les interpretacions de la veu operística i el cas menorquí

Dos llançaments sobre els llocs de la memòria

Miguel Ángel del Arco i Jordi Armadans aborden les polítiques de la fam i la seva evolució des del segle XX fins a l’actualitat.

Una gran exposició a CaixaForum s’endinsa en l’efervescència cultural de la República de Weimar i la convulsió política que portaria al nazisme.

La 78ena edició del festival de Canes, el més gran aparador dels films d’«autor», va mostrar com el cinema continua reflectint coses que ens importen

Edició especial aniversari en col·laboració amb 'L’Avenç'

Un vídeo banal sobre el MNAC obre la porta al debat sobre el retorn de les pintures de Sixena. El conflicte legal i polític xoca amb la fragilitat d’un patrimoni en risc de desaparèixer

«No podem restar indiferents davant les veus del passat, ni davant els crits del present.»

El diàleg ens guia, com les veus del passat, des de la història, la literatura i l'art en temps de malestar, conflicte i dubtes

Una lectura de L’Escrita, la darrera obra de l’artista que neix de l’aigua del riu homònim i retorna a llocs, sons i paraules coneguts.

Edward Said, nascut a Jerusalem, va completar la seva educació primerenca en una escola d'elit al Caire. Quan la seva família es va traslladar als Estats Units, va continuar els seus estudis a dues de les institucions més prestigioses del món: Princeton i Harvard. La seva gran capacitat crítica i el seu fort compromís polític van remodelar la percepció de la dualitat Orient/Oest, desafiant els conceptes establerts sobre la representació cultural i l'hegemonia occidental.

La insòlita història de Lillian Ross, reportera del New Yorker

Els refugis antiaeris de Barcelona, de la Guerra Civil al Blitz

El 520 explora la resistència en les seves formes personal i col·lectiva, però també interior i exterior

Lamentem la mort de l'escriptor kenyà i compartim l'entrevista que li va fer Josep M. Muñoz arran de la seva visita a Catalunya el 2018.