Durant el lliurament del 34è Premi Internacional Catalunya al Palau de la Generalitat el passat mes de gener a dues activistes, fundadores de La Crida de les Mares (Mother’s Call), la palestina Reem Alhajajra i la israeliana Yael Admi, aquesta última va manifestar amb contundència i serenitat que «la pau vindrà de baix a dalt, no pas de dalt a baix». S'entén, evidentment, en el seu context, però no podem deixar de pensar que si acceptem que sempre hi ha un «a baix» i «un a dalt» acceptem una dicotomia que no admet vasos comunicants ni, en el fons, el principi bàsic de la democràcia que és que tots els ciutadans tenen els mateixos drets i els mateixos deures. Treballar en aquest context de guerra, sostinguda durant tants anys, demana una autoexigència moral molt forta. «Vosaltres sou la nostra brúixola moral» exclamava l’historiador Pere Vilanova en presentar-les. Sembla que no pugui ser que un dirigent d’un dels països més poderosos del món sigui capaç de dir que el límit de la seva actuació està en la seva moralitat i que hi hagi tanta distància entre la de les unes i la de l’altre.
I és que les consciències no es fan soles, ni la moralitat. Aquesta no depèn exclusivament de cadascú, sinó de la capacitat relacional de la persona. No estem sols en el món, som una comunitat, existim els uns respecte dels altres. I la humanitat tampoc no està sola, també viu amb relació al seu entorn, a la resta d’éssers vius.
Si anem a l’etimologia de les paraules podem preguntar-nos què vol dir ser «conscient». La consciència (del llatí
conscientia, «coneixement compartit», que comparteix origen amb de
cum scientia, «amb coneixement») es defineix, en termes generals, com el coneixement que un ésser té de si mateix i del seu entorn.
En el fons totes les barbaritats que estem sentint últimament deriven del mateix, de la renúncia expressa a treballar per al bé comú. No podem dimitir d’aquesta exigència moral col·lectiva. I sí agafar-nos amb força a les veus que s’atreveixen a contradir les forces del mal, tant des de baix com des de dalt.
De baix a dalt i d’organitzacions que articulen l’activisme al nostre país en saben molt a la Creu Roja i a Càritas, que van liderar la resposta a l’emergència generada pel desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona. «El nostre món és buit», diu en Mamadou, un dels desallotjats, sota el pont de la C-31 [a Albert Diumenjó Segalà a l’
Ara] situant la nostra moralitat com a societat al caire de l’abisme.
Tot plegat dibuixa un panorama no gaire engrescador per aquest segon quart de segle que encetem. Vèncer el desànim implica fer un sobreesforç diari per no defallir, per seguir defensant els drets que la llei del més fort sempre tindrà interès a minvar. I per això caldrà buscar aliats, reforçar els missatges que construeixen per damunt dels que destrueixen, crear espais de debat segurs. I de bellesa, siusplau.
Podeu adquirir el número 527 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
