Aviat el nostre darrer número de l’any serà a quioscos i llibreries. La restitució de la memòria és al cor d'aquest desembre. Als Focus, tanquem la sèrie dedicada al
Rec Comtal amb la seva arribada a Ciutat Vella. En aquest tram, com recorda
Carme Miró, va funcionar com a carrer i canal, i al seu voltant s’hi aplegaven oficis i menestralies, indústries, horts i prats d’indianes. També descobrim és clar, la seva empremta al Born.
I d’empremtes també en beu l’article dedicat a
dues travessies per l’Europa feixista del segle XX, una peça que va néixer del fons Magalí Barceló, llegat al Museu d’Història de Catalunya. El signa l’arxiver i historiador Marià Hispano, que ha treballat en la catalogació dels documents d’Àngel Barceló i Pedro Clemente, pare i avi de Magalí. Els seus periples vitals il·lustren la resistència antifeixista, l'exili cap a França i el seu temps internats a Mauthausen. Els dediquem la coberta, on apareix un sobre que hi va rebre Barceló amb el seu número de pres. El combat de tots dos per la llibertat no es va aturar, i la donació reflecteix la voluntat de preservar el llegat d’aquesta lluita i restituir-ne la memòria. També hi trobareu
«1945. El camí mortal dels camps d’extermini a la llibertat: “Les marxes de la mort”», un article en què Francesc Vilanova i Vila-Abadal repassa la història de les caminades mortals dels presos en camps de concentració. L’historiador s’endinsa en les necropolítiques dels nazis i revisa les esfereïdores xifres i alguns testimonis d’aquestes travessies.
Els comissaris de l’exposició
“Tinta contra Hitler” (al MNAC fins a l’11 de gener de 2026) escriuen sobre la figura de Mario Armengol, caricaturista a la Segona Guerra Mundial. Plàcid Garcia-Planas i Arnau Gonzàlez glossen algunes de les vinyetes de la mostra, en què malauradament ressonen temors ben actuals. La fascinació que generava el Reich va provocar, com ens recorden, l’eclosió d’aquest fins ara desconegut dibuixant català en el món de la caricatura política per denunciar l’autoritarisme. Als miradors, seguim amb les
“Vinyetes migrants” que presenta
Lilianna Marín de Mas, comissària amb David Fernández de Arriba d’una mostra amb aquest nom. Presenta el projecte, que es va poder veure al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC), i comparteix alguns testimonis que han trobat en les il·lustracions de revistes i còmics un altaveu per explicar el seu camí, des de l’exili republicà i fins avui dia.
Als Bitllets, el poeta i traductor
Melcion Mateu escriu sobre la seva trobada amb l’escriptor
José Eduardo Agualusa, dins el cicle “Un cafè amb...” organitzat pel PEN Català. L’autor de
Teoria general de l’oblit (2012 en l’original portuguès) i
El venedor de passats (2004, tot just publicada en català per Edicions del Periscopi, que també publicava Teoria el 2018) era a Barcelona per participar també al Kosmopolis d’enguany. I encara en aquest marc,
Kwon Garam, antropòloga i traductora, explora la relació entre Catalunya i la cultura convidada del festival, Corea del Sud. Garam s’ha ocupat de la traducció coreana de Jaume Cabré i Montserrat Roig. A
“Què (no) llegeixen els coreans avui dia?” ressegueix la presència d’escriptores joves i amb mirada crítica cap a Corea a les llibreries catalanes, els perfils de lectors i la relació amb la literatura nord-coreana i “la de la diàspora”:
L’escriptora
Berta Piñán anota els versos de
Mary Oliver a la secció del poema, amb “Hauríem d’estar tots preparats" (d’
Ocell roig, trad. Corina Oproae, Godall edicions, 2018). I acabem la sèrie “La memòria de la terra” amb el relat de
Raül Garrigasait, que rememora la seva estada a Califòrnia a
“El tel dels noms”. Una passejada des de les profunditats dels boscos de sequoies fins als suburbis de cotxes mastodòntics. Garrigasait és autor de les novel·les
Els estranys (2017) i
Profecia (2023); dels assajos
El gos cosmopolita i dos espècimens més (2012),
El fugitiu que no se’n va (2018),
Els fundadors (2020),
La ira (2020) i, enguany,
La roca i l’aire. A L’Avenç ha publicat
País barroc (2020), reeditat aquest any a la sèrie L’Accent.
En el marc del projecte
“Tecnologia, governança i justícia social” organitzat per la
Fundació Catalunya Europa aquesta tardor, vam convocar una conversa sobre l’impacte de les tecnologies de la informació, la democràcia i la vida col·lectiva amb
Joan Subirats és catedràtic emèrit de Ciència Política a la UAB i especialista en governança i polítiques públiques, i
Pilar Conesa, enginyera informàtica i una de les pioneres del model de ciutat intel·ligent. Van parlar d’intel·ligència artificial, tecnologia i política, i dels reptes del present i del futur i el rol que hi té Europa. La trobada va tenir lloc en la reproducció del Cybersyn, un prototip del govern de Salvador Allende de 1970 d'una sala de comandament per a la gestió de la xarxa industrial pública.
Aquest mes visitem
“Nice to meet you. Vint anys”, a la Biblioteca de l’Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles, amb un fons especialitzat en fotografia. Està dedicada al llibre homònim de Txema Salvans i a la seva trajectòria, i es podrà visitar fins al 25 de gener de 2026. A Lleida,
Susanna Portell visita
“Isabel Banal i Bea Espejo. Carta Blanca”, al Centre d’Art la Panera, i ressegueix el blanc de la correspondència entre totes dues des de 2003. Es podrà visitar fins a l’1 de febrer de 2026. I també va fins al Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani, on fins al 25 de gener trobareu un homenatge a la fotògrafa
Palmira Puig.
En literatura,
Jaume Coll escriu “Fet, narració i veritat”, amb l’ajuda de Carolin Emcke i el seu llibre
El que és veritat. Sobre la violència i el clima (Trad. Anna Soler Horta, Arcàdia, 2025). Una obra que explora les implicacions ètiques de narrar a la seva darrera obra traduïda al català, en què distingeix entre veritats i certeses i desplega una lliçó magistral sobre la “responsabilitat” periodística.
Joan Todó llegeix
Escenaris (L’Altra Editorial, 2025), de Toni Sala, i n’analitza “El punt de maduresa” en relació amb les darreres obres de l’autor.
L’historiador
Jordi Muñoz ressenya
Una recança infinita. Mig segle de política catalana, 1975—2025 (Arcàdia, 2025), de Josep Maria Muñoz. L'autor va dirigir L’Avenç durant vint-i-quatre anys i ara signa una acurada mirada històrica a la política catalana dels darrers cinquanta anys des d’una postura compromesa que no renuncia a l’equilibri en l’anàlisi del catalanisme, el pujolisme i el procés, i incorpora també l'actitud de la política espanyola i el paper de les esquerres en aquests episodis. I, a l’última,
Jordi Puntí s’atreveix amb “Kraus, Roth i la batalla per la paraula” i cerca les traces de les seves diferències a la premsa de l’època.
Als aparadors, a banda de les sis recomanacions habituals, trobareu també quatre llibres especials pensats per a regalar, o per a regalar-vos. Una proposta per amants de l’art i els llibres gràfics. I recordeu també que amb
una subscripció a L’Avenç regaleu lectura de profunditat, temps per pensar i descobrir la història, cultura i memòria, per saber d’on venim, on som i cap a on podem anar.
Podeu adquirir el número 525 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
.jpg)
