El número de febrer ja és a quioscos i llibreries. Aquest mes, escoltem la crida de la cultura per continuar tenint-ne cura des de l'atenció a la llengua, la memòria, els testimonis o l'escriptura. Amb dues peces dedicades al Congrés de Cultura Catalana, l’històric i l’actual, i una mirada al panafricanisme a través de la música negra a casa nostra, als Focus.
A més, un caràcter xinès enceta un misteri i una reflexió sobre diàspores al relat, destaquem el pes de la història catalana en la Mediterrània que coneixem, i celebrem la gastronomia i la naturalesa amb
Bosch de la Trinxeria, el gurmet de la Jonquera (L’Avenç, 2026).
Amb motiu del número dos-cents de
Plecs d’història local, pensem en el valor de la perspectiva local a l’hora d’entendre els fets del passat i combatre els clixés amb el bitllet “Història amb microscopi”, de
Toni Oresanz. A banda, ens acostem a la realitat de Nicaragua amb un article que neix de les veus protagonistes de la darrera diàspora del país, que van participar fa poc en un seminari a la Universitat de Girona. El seu organitzador, el catedràtic de ciència política
Salvador Martí, signa
“Nicaragua: del somni revolucionari a la distopia”.
A la secció de poesia,
Carles Torner llegeix un poema de
Saur (Premi Miquel de Palol de Poesia 2025, Proa, 2025), de Laia Llobera. I als relats,
Manel Ollé escriu sobre fets i miratges dels xinesos catalans en un segon relat que comença amb un misteri: el d’un caràcter xinès a la Cabana del Rato, a Almenar. La cal·ligrafia precisa i harmònica del traç ajuda a desestimar algunes tesis però... qui en podria haver estat l’autor? Ollé es planteja algunes hipòtesis, que acaben potser a Qingtian, comarca d'origen d'una "diàspora mercantil", amb una xarxa ben treballada. I a
T'explico un acudit?,
Julià Guillamon recull figures de la cultura i de la política passades per la barberia a “La barba fa l’home”. Una sèrie de caricatures del dibuixant Apa a la revista
Papitu, amb personatges com Àngel Guimerà (pelat), Alejandro Lerroux, del Partit Radical. Josep Bertran i Musitu, de la Lliga.
Cinquanta anys després de l’històric
Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), reunim l’advocada
Magda Oranich, que va viure’l de ben a prop, i
Esteve Plantada, director del Nou Congrés 25 a la conversa d’aquest febrer. Es van trobar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, on va néixer el primer congrés. A la conversa de febrer, en repassen els orígens i alguns dels temes clau, preocupacions encara vigents avui en dia: la llengua, l’activisme o els drets de les dones. La mirada al passat complementa el diàleg sobre el Nou Congrés, que aviat presentarà les seves resolucions. I als Focus,
Marta Vallverdú repassa
“L’imaginari d’un país gènesi”, un complement a la conversa que analitza l’ideari motriu del Congrés de Cultura Catalana històric. Un repàs d’alguns dels termes del mapa conceptual del Congrés, com ara nació, unitarisme o normalització. Aquest és el primer article d’una sèrie dedicada a la cultura catalana dels anys setanta que escriurà Vallverdú, autora del llibre
Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 (2023).
Els sons del jazz poden ser el punt de partida per reflexionar sobre la relació d’Europa amb el continent africà i, en especial, amb els negres que viuen arreu del món. Així és al Focus de
Tania Safura Adam escriptora, curadora i fundadora de Radio Africa. Els
"Arxius negres. Internacionalisme radical, jazz i panafricanisme” és part del catàleg de l’exposició “Panàfrica. Art i imaginaris polítics per a la construcció d’un planeta negre” (MACBA, 2025). La mostra es podrà visitar al MACBA fins al 6 d’abril, i és una coproducció d’aquest museu i l’Art Institute of Chicago en col·laboració amb el KANAL Centre Pompidou (Brussel·les) i el Barbican Centre (Londres).
Als miradors, visitem l’exposició
“Rodoreda, un bosc”, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al 25 de març. Comissariada per l’assagista i crítica literària Neus Penalba, s’hi reuneixen quatre-centes peces, entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals que dialoguen amb l’univers rodoredià. A més, publiquem un tastet de
Bosch de la Trinxeria. El gurmet de la Jonquera (L’Avenç, 2026), el darrer llibre de Joan de Déu Domènech que serà a llibreries l’11 de febrer. Una celebració del bon menjar i el bon beure, i de la vida a prop de la naturalesa.
A la secció de literatura,
Jaume Coll Mariné escriu sobre erotisme i poesia a “De dir el desig d’ara”, després de la lectura de l’antologia
Un llumí a la llengua. Dotze poetes diuen el desig (Edicions de la Ela Geminada, 2025). Una invitació a (re)pensar la llengua, l’estètica i la moral del desig que s’escriu en català. Visitem “Una utopia feminista i iugoslavista” amb l’escriptor i traductor
Marc Casals, que ha conversat amb Svetlana Slapšak a propòsit de
La pimpinella blava (trad. Jordi Cumplido, L’Agulla Daurada, 2024). Una obra que proposa una forma d’acompanyament per a les víctimes de violacions a les guerres de Iugoslàvia, i parteix d’una venjança fictícia per reflectir la força dels vincles humans. I al Llegir escrivint,
Joan Todó s’endinsa en la lectura de Ramon Erra i la seva darrera obra,
Quan érem irlandesos (Trípode, 2025).
En matèria d’història, repensem el poder en la Mediterrània medieval amb un article dedicat a
La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500 (Veles i Vents edicions, 2025) de l’historiador britànic David Abulafia, recentment traspassat.
Genís Barnosell ressenya una panoràmica espaciotemporal completa, en què destaquen el casal de Barcelona i els Anjou a “La història catalana importa”.
En cinema, dos articles dedicats a dues poètiques molt diferents. D’una banda,
Àngel Quintana escriu un comiat al cineasta
Béla Tarr i els seus “paisatges de la humiliació”. El cineasta va morir el passat dia de Reis i és conegut, entre d’altres, per les col·laboracions amb László Krasznahorkai, Premi Nobel de Literatura 2025. I de l’altra,
Imma Merino ens acosta a “Una dona que va explorar sense por les possibilitats del cinema”. L’article vindica la cineasta avantguardista
Germaine Dulac, protagonista d’un cicle a la Filmoteca de Catalunya i una exposició al Museu Tàpies, que Merino ha co-comissariat.
Martí Gallén es pregunta sobre la humanitat i la seva relació amb la tecnologia a partir de la darrera obra de Gabriel Calderón,
AI! La misèria ens farà feliços. A “L’únic teatre que il·lumina és el que crema”, l’entronca amb creadors de temps i orígens diversos i amb una tradició d’arrels profundes que l’uruguaià fa arribar fins a la IA.
I a l’última,
Jordi Puntí pensa en atzar, vida i escriptura a partir dels
Alphabetical Diaries, de l’escriptora canadenca Sheila Heti, i de
Diaris alfabètics, la versió catalana de Maria Bosom que ha publicat Angle Editorial (2025).
Podeu adquirir el número 527 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
