Amb aquesta novel·la de 1911, J. M. Barrie fixa part de l’univers del nen que no volia créixer, dispers també en contes, representacions i textos teatrals. L’edició de Males Herbes recupera la coberta i il·lustracions originals de Francis Donkin Bedford, amb una nova i esplèndida traducció de Joana Castells.
La història de Peter Pan és una oda a la salvatgia de la infantesa, a la memòria i al pas del temps. Wendy accepta el rol de mare, i de narradora, de manera idealitzada: viatja amb els germans John i Michael al País de Mai Més on s’uneixen als Nens Perduts entre fades, sirenes, indis (liderats per la intrèpida Tigressa Lliri), pirates i feres.
També hi ha Peter, és clar, l’etern jove que encarna la bellesa i la crueltat de qui viu sense responsabilitat ni memòria. S’hi oposa sempre el Capità Garfi, aristocràtic i hilarant, consumit pel temor al temps o, el que és el mateix, al cocodril i el seu tic-tac. És nèmesi, doble i ombra de Peter Pan, l’adult definitiu: és la consciència d’un final.
Amb un estil capriciós i molt proper, la veu de Barrie trenca constantment la quarta paret (i de debò!), com ho fan també les notes de Joana Castells, que permeten entrellucar l’abast de la seva feina i afegeixen una capa més a una novel·la que no deixa mai de construir-se. Una lectura per reviure el passat, celebrar el present i anhelar el futur.
James Matthew BARRIE, Peter i Wendy, trad. de Joana Castells Savall, Males Herbes, 2025, 238 p., 24 €.
