El jurat, format per Mireia Capdevila (presidenta), Joan Burdeus, Jaume Claret, Joan Esculies i Mar Griera, va acordar atorgar, per unanimitat, el
Premi Ciutat de Barcelona d’Agustí Duran i Sanpere d’Assaig, Humanitats i Història de Barcelona 2025 a l’obra
L’espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978), publicat per L’Avenç, de Neus Moran Gimeno. En un moment en què el teixit associatiu, cultural i lingüístic dels Països Catalans torna a estar en risc, el jurat considera que aquesta obra mostra de manera clara els mecanismes i les conseqüències de la repressió franquista, així com el valor d’un bon treball historiogràfic perquè la conversa pública tingui lloc sobre unes bases sòlides i conscients dels precedents.
Dimecres 11 de febrer, a les 18 h, el Saló de Cent acollirà l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, que arriben a la 76a edició. Un any més, l’Ajuntament vestirà de gala el seu espai més noble i emblemàtic per reconèixer l’excel·lència i la projecció internacional en la creació i en la recerca cultural, científica i educativa a Barcelona. Nascuts el 1949 com a premis literaris, han anat evolucionant i adaptant-se a la realitat canviant del moment i en consonància amb l’evolució de la ciutat. En aquesta edició es premien un total de 19 categories: 13 de l’àmbit de la cultura, i 6 corresponents al de ciències. Cada categoria compta amb el seu propi jurat, integrat per persones de reconegut prestigi en els àmbits respectius (són nomenats a proposta del Consell de Cultura de Barcelona i del Consell Assessor Científic) i a qui correspon en exclusiva la potestat de presentar les candidatures sobre les quals es delibera.
El llibre, publicat per L'Avenç el gener de 2025, descobreix un aspecte de la repressió franquista que encara persisteix: l’espoli al moviment associatiu i obrer dels Països Catalans. Amb l’anàlisi i el buidatge de milers de documents dels arxius i la preocupació per no haver pogut trobar totes les víctimes de la requisa patrimonial instituïda pel govern del bàndol sollevat el 1936 contra la II República com a mesura de càstig alliçonadora i prolongada. També parla dels executors, de les connexions entre els organismes judicials, administratius i militars del sistema, i dels seus còmplices. Aquest llibre dibuixa una panoràmica de l’espoli que fins ara no teníem, quantifica quin fou el rèdit obtingut per l’Estat i n’identifica les víctimes. Per primera vegada, tenim damunt la taula les xifres de la requisa i el seu llegat. A hores d’ara, la restitució, el rescabalament íntegre del patrimoni confiscat a les associacions i persones físiques que en foren víctimes no s’ha resolt, malgrat que és considerat un delicte de lesa humanitat i, per tant, imprescriptible. El propòsit últim d’aquest llibre ha estat entendre els motius de la requisa però, sobretot, el perquè del no - retorn. Esperem que aquestes pàgines siguin almenys una aportació per al debat, atès el greu impacte que tingueren i tenen sobre el conjunt de la societat.
Descobriu el llibre
aquí
