El nostre primer número de l’any ja és a quioscos i llibreries. Comencem el 2026 amb les paraules que es fan tangibles, i l’art que s’imbrica amb l’entorn. Ens acostem al nostre patrimoni literari, a la presència barcelonina a la FIL, a l’empremta xinesa a la ciutat, a l’humor gràfic, a la poesia de Blai Bonet, i a la d’Antònia Vicens... i molt més!
Estrenem la sèrie de relats
“La platja de Pequín”, dedicada als fets i miratges dels xinesos catalans.
Manel Ollé, l’autor convidat d’enguany, hi barreja la crònica, el testimoni personal, l’assaig i la narració de casos, que ressegueix l’empremta xinesa a Barcelona, el reu ressò històric, literari, mediàtic, econòmic, sociològic... i fins i tot geogràfic. N’és una mostra aquest primer relat, sota el títol
“Ombres xineses”. A l’Espais i memòria, anem fins a la
Vinya dels Artistes, del celler Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues. Creat el 2009 pel celler, és un espai d’art a l’aire lliure al qual s’han anat incorporant anualment, amb una festa i una edició limitada d’ampolles de vi, intervencions escultòriques i instal·lacions que conviuen amb les vinyes, amb peces de Josep Guinovart, Frederic Amat, Eva Lootz, Joan Brossa, Susana Solano i Antoni Llena.
I tampoc no és estrany trobar empremtes de la literatura al carrer, al paisatge o en objectes. Però, què hi ha al darrere d’aquesta presència, i què ens diu sobre el cànon literari, les identitats o el ‘mercat’? Iolanda Ogando, codirectora del projecte CALIBRAM (Cànon, mediació i brànding en els sistemes postliteraris ibèrics – segles XX-XXI) juntament amb Enrique Santos Unamuno, respon algunes d’aquestes preguntes i mostra exemples de “Branding the Canon”, la plataforma que aglutina algunes d’aquestes manifestacions. El Focus
“El paisatge literari per entendre el patrimoni des de la condició postliterària” parteix de la conferència inaugural de les jornades
“La vitalitat del patrimoni literari català: balanç, vincles i horitzons” (Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú 21-22/11/2025) que vam organitzar amb Espais Escrits i l’Aula Joaquim Molas. I Núria Iceta signa la crònica de tot el que va ocorre durant aquests dos dies, sota el títol de
“Cultura 360º”. Ingrid Guardiola, Margarida Casacuberta, Anna Maria Iglesia, les comissàries de l’exposició
“Vindran les dones: 150 anys de lluites en els carrers de Barcelona” inaugurada a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on Barcelona era ciutat convidada, expliquen la lluita de les dones a la ciutat per convertir-se en un subjecte i cos de ple dret. Un repàs de l’impacte que han tingut en la fisonomia barcelonina, de com n’han fet un lloc més habitable, més enllà de polítics, urbanistes i arquitectes. La mostra serà a la primavera al Museu d’Història de Barcelona. I, als bitllets, Lourdes Toledo signa una petita crònica personal del pas d’alguns autors catalans per la
FIL, on va assistir amb la delegació del PEN Català.
De nou als Focus, en el centenari del naixement de
Blai Bonet, el seu amic Biel Mesquida escriu un sentit homenatge, que en repassa la trajectòria i, sobretot, en celebra la vida. El recorda, omplint la seva història d’anècdotes entranyables que evidencien l’essència de Blai Bonet, la poesia de la seva vida, la senzillesa i la bellesa que evocava amb els seus mots i el seu dia a dia.
Inaugurem també la secció de
Julià Guillamon “T’explico un acudit?”, que desglossarà alguns exemples d’humor gràfic català. Arrenquem amb una anàlisi de l’
Auca de la rereguarda, publicada al número commemoratiu de
L’Esquella de la Torratxa, el 23 de juliol de 1937, dedicat a la victòria de la República contra el feixisme. No us perdeu els textos d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner i dibuixos de
Kalders (Pere Calders), llegits pel nostre col·laborador. En matèria de política, als Bitllets, Joaquim Nadal reflexiona sobre la revisió del franquisme en la crònica de la presentació a Girona del darrer llibre de Francesc-Marc Álvaro (
El franquisme en temps de Trump, Editorial Pòrtic, 2025), que es pregunta sobre la pervivència del règim en un moment de feixismes globals, que celebren figures com la de l’actual president dels Estats Units d’Amèrica. Un article més vigent que mai, aquests dies hem conegut la notícia de l’atac a Veneçuela i la detenció del president Nicolás Maduro. Als Focus, Nicolas Sesma, historiador i professor titular al Laboratoire ILCEA4 de la Universitat de Grenoble-Alpes, analitza la figura dels
senadors de designació reial (1976-1979) en el procés de Transició. Una reflexió sobre aquesta possibilitat que, d’entrada, era un as a la màniga important en les negociacions del govern amb les personalitats franquistes més reticents a acceptar la Llei per a la reforma política.
Als miradors, descobrim el pla de gestió del
conjunt arqueològic de Tàrraco, amb Maria Teresa Miró i Alaix, cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Un article que revisa els objectius i estratègies per abordar els reptes de conservació i transmissió del patrimoni històric i cultural de terres tarragonines. A l’apartat literari, Alba Sabaté s’endinsa en els versos de records, devastació i vida de la poetessa Antònia Vicens, que fa una mirada enrere en el seu darrer llibre,
Agafa la teva creu (LaBreu Edicions, 2025). Una passejada per la seva Santanyí natal i per una vida en què el dolor, la fe i l’escriptura l’han acompanyada. Joan Todó llegeix i escriu sobre
Gliff, d’Ali Smith (Trad. Dolors Udina Abelló. Raig Verd, 2025), a “Escapar a través del llenguatge”. Valèria Gaillard s’endinsa a la “Barcelona vista amb ulls francesos” de Ricard Ripoll, que ha aplegat literatura escrita en francès vinculada a la ciutat catalana, amb una panoràmica d’autors i obres dels gairebé dos segles, sota el títol
La ciutat incandescent. Barcelona viscuda i escrita en francès (Ajuntament de Barcelona, 2025).
En teatre, Martí Gallén escriu sobre en el darrer muntatge català de Martin McDonagh,
La mà, una de les autoanomenades «shit plays» (‘obres de merda’), que es queda a la superfície i deixa lluny el fulgurant èxit de qui va sacsejar la dramatúrgia britànica dels noranta. Ho llegireu a “Esguerrats per dins a Barcelona". I, “A l’última”, Jordi Puntí escriu sobre
“Billie Wilder, ballarí i periodista”. La història dels primers anys del qui després fou més conegut com a Billy, una vegada travessat l’oceà Atlàntic.
Podeu adquirir el número 526 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
