Mercè Ibarz, periodista, escriptora, assagista i crítica cultural, recula a la seva arribada a Barcelona, l’any 1971 en un llibre ple de memòria, orgànica i fragmentada. En poua l’amor per L (la mort del qual ha desencadenat un llibre originat fa anys); per la terra, la rural i la urbana; per l’escriptura amb què construeix una altra ‘intimitat’. À la Gornick, la basteix en la mirada endins i la verbalització cap a enfora, amb arrels profundes a la situació i la història.
És el temps del final de la dictadura i l’arribada de la Transició, traçat amb pinzellades de politització, feminisme i clandestinitat, en pisos d’estudiants; de la relació de parella, del pas per les redaccions, i la literatura.
Mirar enrere, a aquella Mercè de disset anys, en una tercera persona que en reconeix la distància, permet que Ibarz investigui llum i foscor, companyies i solituds. I els records esponerosos estan regats amb llibres, música i cinema, que refermen el sentit de l’existència, i amb fotografies, com les que apareixen al llibre.
Mercè IBARZ, Una noia a la ciutat, Anagrama, 181 p., 17,90 €.
