Aquest treball analitza la història editorial de «Guerau de Liost i el lèxic del Montseny», que Marià Manent va publicar en tres ocasions entre 1938 i 1973, i que prové d’entrades del seu dietari de 1937. Se’n ressalta el valor crític i geopoètic i s’estudia com una mostra de la singularitat de Montseny (Zodíac d’un paisatge) (1948).