Número 505

El número de febrer de L’AVENÇ escolta el diàleg entre memòria i cultura. La poesia de Maria Callís obre el número, i Miquel Àngel Llauger llegeix Dante als versos d’Italo Calvino als Bitllets. Julià Guillamon cerca els cactus en les publicacions d’horticultura dels anys 30. Recordem la historiadora social Natalie Zemon Davis, que va morir el passat octubre, i la seva trajectòria amb la traducció d’una entrevista del periodista Mariano Schuster (Nueva Sociedad).   
Mireia Capdevila i Francesc Vilanova ofereixen una crònica gràfica de la caiguda de Barcelona a mans franquistes en el 85è aniversari dels fets. Als Focus, Herman Lebovics revisita els inicis del Museu Jueu de Berlín, Cristina Masanés recorda els tòpics del primer turisme durant el franquisme, i Albert Badosa ens acosta al Vietnam i a la llengua malieng. Als Miradors, el present dels dramaturgs catalans amb Martí Gallén, literatura amb Joan Todó i Jaume Coll Mariné, i cinema amb la crítica d’Imma Merino de The Zone of Interest, sobre la quotidianitat del primer comandant d’Auschwitz. Susanna Portell recorre “Quina humanitat?”, al MNAC, una exposició sobre l’art després de la Segona Guerra Mundial d’on prové la imatge de coberta, i Jordi Puntí clou el número amb la llengua de Kim de L’Horizon. 

A més, els subscriptors de L'AVENÇ tenen també el suplement de Plecs d'Història Local, sobre els ecomuseus i els museus etnològics, que estrena disseny i es publicarà ara amb color.