Article published at
Els Marges, num. 126, març 2022

Page
118

Section
126

Subsection
Ressenyes

Sortim a caminar, comença el relat. Un narrador excursionista ens porta al bosc i inicia un reconeixement de la vida botànica, del bosc a la fulla, i de què hi ha en la seva radicalitat: l’aigua com a principi viu. La consciència del narrador s’impregna d’una certesa: en totes les formes vegetals naixents i morents que l’envolten hi batega i feineja aquest principi de vida que és l’aigua, i que pren tota mena de formes des que neix, creix i mor («l’aigua es planteja si les formes que està a punt de fer servir coincideixen amb el que vol expressar», p. 41)…