Carme Sansa, seixanta anys dalt l'escenari

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 494, octubre 2022

Page
22

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Carme Sansa i Albert (Barcelona, 1943) té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, que ha dut a terme amb una gran professionalitat en diversos gèneres i disciplines, des que aviat farà seixanta anys va entrar en contacte amb el món del teatre. Va començar treballant de mestra a l’escola Isabel de Villena, i el 1963 es va iniciar en el teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, i ben aviat va començar una carrera ininterrompuda fins avui mateix, al llarg de la qual ha interpretat obres de Beckett, Brecht, M. Aurèlia Capmany, Marguerite Duras, Fo, Espriu, Guimerà, Arthur Miller, J.M. de Sagarra, Shakespeare, Stephen Sondheim, Turguénev, Valle-Inclán, i molts altres. A la televisió ha participat en sèries com ara ‘Dones d’aigua’ (1997) i ‘Nit i dia’ (2016-2017). S’ha prodigat també com a activista social, en contra de la guerra i en defensa dels drets de les dones i de la independència de Catalunya. El 2004 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per una concepció del teatre que "traspua vitalitat, compromís i sentit reflexiu”.

«La meva mare eren cinc germans, tres noies i dos nois, i els dos nois van anar a la guerra, el petit com a membre de la “lleva del biberó”. Tots dos van tornar, per sort. A vegades, quan jo era més grandeta, els en preguntava alguna cosa, però no els agradava parlar-ne.»


«Jo recordo una infantesa bona, amb uns pares que em van estimar molt... i vaig tenir la sort d’anar, des de pàrvuls, abans de fer els quatre anys, al Villena —una escola que encara ara moltes no són pas com era aquella. Això ho saps de més gran, el privilegi que has tingut!»


«Quan vaig començar a fer teatre, no et pots imaginar la jornada que feia: feia classe tot el dia, des de les nou del matí fins havent dinat, i tenia contractat un taxi que m’esperava a la sortida i em portava al Romea. I a vegades acabava de matinada a la Cova del Drac!»


«Una vegada, en una funció de final de curs, em van donar un paper masculí: jo era primeta i m’havia tallat el cabell curt, i em van dir que faria de Capitán d’El retablo de las maravillas, de Cervantes. Eren quatre frases, i jo, morta de vergonya, les vaig dir tan malament com vaig saber.»


«No em fa mal res, no prenc ni una pastilla, i no m’he operat mai. Jo vull tenir la cara de la meva edat! Que puc semblar més jove del que soc? Millor per a mi. He tingut sort.»


«L’Onze de Setembre passat jo era a la manifestació: i hi havia molta gent. Ara que hi ha tanta divisió entre els partits polítics, quan vas a una manifestació, saps perquè et manifestes, i no se t’acut preguntar al del costat: «I tu a qui votes?» Oi que no?»

L'Avenç 494- octubre 2022
Preu de l'article 1 €