Josep Acebillo, urbanisme, canvi d’escala i complexitat

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 492, juliol 2022

Page
16

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Josep Acebillo (Osca, 1946) és arquitecte i urbanista. Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on es va llicenciar el 1974, va entrar, de la mà d'Oriol Bohigas, a l’Ajuntament de Barcelona, on entre els anys 1980 i 2004, és a dir durant un quart de segle, va ser responsable d’urbanisme, en els mandats de Serra, Maragall i Clos. Va ser director de Projectes Urbans (1981-1987), director de l'IMPU (1988-1994) i de les obres associades als Jocs Olímpics del 1992, i finalment arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona (1999). Professor a diverses universitats, va ser catedràtic i degà de l’Accademia di Architettura de Mendrisio (Universitat de Lugano) (2001-2016) i professor visitant a la Universitat de Xangai (2017-2019). En retornar a Barcelona, ha intervingut en el debat sobre l’urbanisme municipal, amb una postura eminentment crítica cap a l’equip d’Ada Colau.


«En arribar a l’Ajuntament, vam substanciar una tesi que semblava agosarada, i és que realitzant molts projectes urbans d’escala reduïda podríem obtenir resultats semblants als que obtindríem fent pocs projectes de gran escala.»
«L’anomenada “acupuntura urbanística” va funcionar uns anys, però tenia uns límits: llavors ens vam adonar que calia una certa cirurgia. Era una qüestió d’escala i de complexitat més grans, d’infraestructures i no solament d’arquitectures. I llavors van arribar els Jocs Olímpics.»
«La ciutat, a més d’integradora en un context d’identitats diverses i de promotora d’igualtat d’oportunitats, ha de ser autònoma, quant a proveïment d’aigua, d’energia i de recursos alimentaris i socioeconòmics en general.»
«He qualificat l’Eixample, avui seriosament amenaçat, com a “districte neoterciari de Barcelona i Catalunya”, i si l’Eixample decau —i decaurà si no manté una estructura adequada de mobilitat—, tota l’estructura socioeconòmica de la ciutat se’n ressentirà.»
«L’Oriol Bohigas no va formar part de l’urbanisme municipal, ni durant el llarg període en el qual Maragall va ser l’alcalde, ni en el període de Joan Clos. Una cosa és reconèixer l’enorme lideratge que l’Oriol va tenir en la gestació del nou procés urbanístic de Barcelona i una altra consolidar un relat històric fictici.»
«La Maria Aurèlia Capmany se’m va endur a París, a veure teatre, perquè volia fer una cosa semblant al Mercat de les Flors. Quan vaig veure aquell Shakespeare, li vaig dir que no sabia d’on trauríem els diners, però que ho faríem!»

L'Avenç 492 - juliol/agost 2022
Preu de l'article 1 €