Article published at
Els Marges, num. 106, abril 2015

Page
56

Section
106

Subsection
Estudis

Per a molts intel·lectuals, conèixer alguna llengua estrangera, en la diàspora del 1939, va convertir-se en una taula de salvació. Si us plau per força, de seguida van esdevenir intèrprets o traductors. De vegades van exercir-ne en camps de refugiats o de concentració, d’altres ve­gades, com a ocupacions ocasionals o, al més sovint, com a feines regulars de característiques distintes: des dels traductors autònoms fins als assalariats en organismes internacionals. Rere aquesta diversitat de tipologies, tots compartien, pel cap baix, que havien arribat a la traducció de manera forçada, que s’hi dedicaven per necessitat i que, en el desenvolupament d’aquesta tasca, sofrien un doble exili: territorial i lingüístic.