El número d’estiu de L’AVENÇ s’obre amb un reportatge, d’Anna Ballbona i Albert Benzekry, sobre la memòria dels desapareguts a l’Argentina. Eulàlia Solé ens presenta altres facetes del filòsof Adam Smith, que van més enllà de ser un defensor del lliure mercat, com se sol presentar a l’autor de La riquesa de les nacions. Joan Esculies reconstrueix la relació, inicialment tibant, entre Francesc Macià i Antoni Rovira i Virgili en els anys previs a 1931. David Caralt ressegueix la recepció entre la crítica catalana d’arquitectura del Pavelló d’Alemanya que Mies van der Rohe va erigir per a l’Exposició del 1929, i singularment la consideració que en va fer Nicolau M. Rubió i Tudurí. L’entrevista del mes és amb Rafael Ribó, que es troba al final del seu mandat de quinze anys com a Síndic de Greuges, i que reviu la seva etapa al PSUC i a Iniciativa per Catalunya. En el bloc de ressenyes culturals, Vicenç Pagès escriu sobre Faulkner, Joan Todó sobre Brossa, Enric Sòria sobre Camus i Susanna Portell sobre Miró i Mont-roig, entre altres. A més, Imma Merino fa una panoràmica de l’últim Festival de cinema de Canes. Jordi Puntí clou el número tot recordant un cèlebre parèntesi en una frase d’una obra de Nabokov.

Sumari