L'entrevista
juliol 2020
470

Josep M. Muñoz


Antoni Plasència, la Covid-19: el món com a comunitat de veïns

Antoni Plasència Taradach (Barcelona, 1957) és metge epidemiòleg i la seva activitat professional s’ha centrat en l’epidemiologia i la salut pública en diferents llocs directius, combinant pràctica, recerca, formació i gestió. Fill d’un pare advocat, que va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’una mare francesa, d’origen jueu, que es va acabar llicenciant en Teologia, és llicenciat en Medicina per la UB, doctor per la UAB i màster en Salut Pública per la Universitat de Yale. Del 2004 al 2011 va ser Director General de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, on va estar molt implicat en el disseny de la Llei de Salut Pública, així com en la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. D’ençà del 2014 és director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on encapçala un equip de 400 persones de 36 nacionalitats diferents. En aquests mesos de pandèmia ha estat assessorant els governs d’Espanya i de Catalunya.

 

«La pandèmia era un fenomen anunciat. Les experiències anteriors ens han ensenyat com és d’important que els sistemes de salut estiguin preparats per preveure-les i respondre-hi. Però el que hem tingut, fins i tot en els països que haurien d’estar preparats, és un model de resposta a la catàstrofe, en lloc d’un model de prevenció.»

 

«La forta interconnectivitat ha fet que aquesta pandèmia s’escampés més ràpid que mai i més extensament que mai. Aquest és un element diferencial que cal abordar des de la perspectiva de la salut planetària. Perquè la salut de les persones depèn de la salut dels ecosistemes.»

 

«Ara entrem en una situació nova. La fase de “martell” ha suposat un aprenentatge i alhora un impacte del qual encara no en sabem l’abast. En termes de fre radical a la propagació de la malaltia ha estat efectiva, però no en sabem l’impacte, sobretot en termes de salut mental.»

 

«Cal tenir en compte que en aquest moment el foc està sota control, però està molt calent, encara. És molt previsible, i anirà en funció del que fem, que les flames puguin revifar-se. Per evitar un gran incendi, hem de poder detectar les flames a temps i intervenir-hi ben ràpid. I això depèn de la conducta individual i col·lectiva.»

 

«La salut va per barris, per classes socials, per nivells educatius, per àrees geogràfiques, per grups ètnics. Cal no perdre de vista aquesta dimensió de les desigualtats socials en la distribució de la malaltia i en la seva grave­tat. Els factors socioeconòmics són molt determinants.»

 

«Des del Comitè per a la integritat de la recerca a Catalunya hem alertat sobre la importància que els científics no barregin la comunicació científica amb la comunicació mediàtica. La pressió de la pandèmia no justifica saltar-se els mecanismes de seguretat científics. Perquè “la ciència vol paciència”.»

 

«Mai com ara hem estat tan ben equipats científicament, biotecnològicament, industrialment, des del punt de vista de potencial de finançament i d’alinear actors i institucions diverses. Però és prematur dir quan tindrem una vacuna: no la tenim a la cantonada ni l’hi tindrem de forma immediata.»

 

«La salut és un bé públic global, que hem de protegir entre tots. La salut és necessària per a l’economia, no pot haver-hi economia sense salut, no és una dicotomia, no pot ser “o economia o salut”, com alguns han pretès. Sense salut no hi ha economia.»

 

«El meu pare es va casar amb una francesa d’origen jueu. Es van trobar dues vides molt diferents: el meu pare volia més aire, més obertura, i la meva mare volia seguretat, després d’una vida emocionalment devastada, fruit de perdre els pares als catorze anys, abruptament, a Auschwitz.»

 

antoni_plasencia

 
L'Avenç 470 - juliol/agost 2020
Preu de l'article 1 €