El debat Catalunya-Espanya: tres moments, tres polèmiques

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 452, desembre 2018

Page
38

Section
452

Subsection
Focus

Els arguments utilitzats en el llarg debat sobre la relació Catalunya-Espanya solen ser recurrents i, en molts aspectes, reiteratius. Els debats de l’època de la Solidaritat Catalana, de la Segona República o de la Transició democràtica ressonen en les controvèrsies actuals, amb argumenta­cions que a vegades semblen intercanviables, malgrat el temps transcor­regut i les circumstàncies canviants. Però la recurrència i la reiteració no fan més que mostrar, històricament parlant, la pervivència d’una qüestió irresolta. Un dels debats recurrents, i sens dubte més importants, fa referència a la comprensió mateixa de la “qüestió catalana”, que fa que en ocasions sigui considerada, des de l’Espanya ‘castellana’ i el món oficial de Madrid, com una forma fins i tot de patologia. ¿El “problema catalán”, una expressió que apareix a finals del segle XIX, no és més, com es pretén a vegades, que l’expressió d’una “insaciable” aspiració nacionalista? ¿O bé la “qüestió catalana” és, en canvi, l’expressió particular d’una “qüestió espanyola” més àmplia, que té a veure essencialment amb la seva configuració com a Estat-nació i la seva dificultat a acceptar la pluralitat interna? Les tres polèmiques glossades a continuació volen il·lustrar aquest darrer aspecte, i insistir en la conveniència d’afrontar la qüestió com un problema històric. Les conclusions, les deixem al lector.

L'Avenç 452 - desembre 2018
Preu de l'article 1 €