Sergi Pàmies "Contra la impostura"

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 335, maig 2008

Page
18

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

«Em vaig identificar molt amb una pel·lícula que es deia No tothom ha tingut la sort de tenir uns pares comunistes. Per a mi, el comunisme ha estat, sobretot, una educació sentimental».

«A l’escola, em va abduir la cultura catalana. Per això escric en català. Per això sóc català, també: de les tres coses que sóc, sóc català per la cultura catalana. Si no, potser no m’hauria fet català».

«Cada cop em veig més incapaç de crear el mecanisme de la ficció com a excusa per dir el que vull dir. Cada cop em poso menys a escriure perquè trobo menys idees que m’hi estimulin».

«¿Per què podem plorar amb les cançons i no amb les narracions? Es tracta de crear artefactes breus, susceptibles d’emocionar, balades; per això m’importen els mecanismes de la música».

«Tinc una discrepància, una esmena a la totalitat, en el mètode, el concepte i les persones que van portar Frankfurt, però no vull dir el que en penso perquè després me’n penediria a la presó».

«M’interessa molt la part literària del que no és literari, com les coses que no són aparentment literàries poden ser susceptibles de convertir-se en literatura».

L'Avenç 335/maig 2008
Preu de l'article 1 €