Enmig d’una crisi sanitària sense precedents, i d’un malestar econòmic, social i polític molt considerable, s’ha escaigut el 40è aniversari del cop d’estat fallit del 23 de febrer de 1981, un fet clau de la transició democràtica espanyola que avui en dia continua envoltat d’algunes zones grises, mentre algun mitjà de comunicació ens diu que un nombre molt elevat de la població per sota dels quaranta anys no sap ni tan sols qui era Tejero, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va assaltar aquell dia el Congrés dels Diputats. [+]

Després d'arribar als 100 títols publicats en les sèries Assaig i Literatures, L'Avenç inicia aquest mes de març de 2020 una nova col·lecció: L'ACCENT.

Des de l'equip de redacció de L'Avenç, us avancem l'editorial del número de març i us comuniquem la nostra adhesió a les reclamacions de la plataforma cultural Actua Cultura 2%.

"A l’època en què va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona —un càrrec que va abandonar en desacord amb l’escàs pressupost de què disposava el seu departament—, l’arquitecte Oriol Bohigas deia que les administracions públiques no es prendrien seriosament la cultura fins que el sector cultural no omplís periòdicament la plaça de Sant Jaume amb les seves manifestacions de protesta. D’això ja fa més d’un quart de segle, i d’aleshores ençà els pressupostos públics per a la cultura no només no han augmentat, sinó que arran de la crisi financera i econòmica s’han vist severament retallats —sense que els sectors afectats hagin tingut la capacitat d’omplir cap plaça en protesta..." [segueix]

Des de L'AVENÇ us desitgem que passeu unes bones festes de Nadal i compartim amb vosaltres el desig per un 2020 amb més cultura per a tothom, amb més mitjans per fer-la, amb més llibertat per expressar-la, amb més coneixements per transmetre-la, i amb més experiències per viure-la.

Per això us animem a subscriure-us a L'Avenç, per contribuir a fer possible el nostre projecte cultural, i us convidem a seguir de prop les propostes que arribaran amb el nou any: tindrem més llibres, més autors, més relats, més projectes i fins i tot una col·lecció de llibres nova, L'Accent. Aviat en tindreu detalls!

Subscriu-te a la revista en paper aquí (a partir del número de gener)
Subscriu-te a la versió digital aquí (disponibilitat immediata)

Bones Festes i Més Cultura per al 2020!

Més enllà dels resultats dels comicis del 28 d’abril –que tot just hem conegut en el moment que aquest número entrava a la impremta– i dels pactes de govern a què donaran lloc, la campanya que ha precedit aquestes crucials eleccions generals a Espanya ha tornat a posar de manifest el malestar que envolta la política, la insatisfacció de la gent amb els seus representants polítics (sempre negativament puntuats en les enquestes demoscòpiques) i la dificultat, en el debat, d’una oberta confrontació d’idees que sigui capaç d’anar més enllà de la desqualificació de l’adversari, feta massa sovint amb les armes de la mentida i l’insult.

L'acte de presentació del llibre Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, d'Esteve Riambau, es va celebrar a la Filmoteca de Catalunya el passat 14 de novembre i va comptar amb la intervenció, entre d'altres, de l'historiador Paul Hammond, que va profunditzar en la figura de Joan Castanyer, estret col·laborador de Jean Renoir i amic de Picasso, i una de les personalitats que reivindica l'autor en el seu llibre. Es tracta d'un personatge tant fascinat com misteriós que, tota la seva experiència cinematogràfica, es va mantenir sempre en un segon pla.
Sobre la seva feina i trajectòria cinematogràfica va parlar extensament a la seva intervenció Hammond. Aquí us deixem les notes en brut que l'historiador va utilitzar com a guia per fer un retrat del personatge, tot un tresor documental:

Els íntims de Joseph Roth (i no només els íntims) coneixien la tendència de l’escriptor a inventar o exagerar detalls de la seva vida. Amb tot, potser no sempre era així: al seu dietari del viatge a Rússia escriu unes notes que són reveladores, en part, del procés d’escriptura dels articles, però també deixa anar indicis del que devia ser llavors la seva vida sentimental.

Quan arriba l'estiu acostumem a tenir més temps per llegir. Per fer-vos-en venir ganes, hem seleccionat alguns fragments dels últims títols publicats que precisament parlen de l'estiu... ens hi acompanyeu?

En les darreres setmanes, s’han produït diverses notícies relatives als premis literaris de casa nostra: les noves bases del premi Sant Jordi, la polèmica suscitada pel premi Crexells, o, en una altra escala, el fet que l’Ajuntament d’Olot hagi decidit enguany no convocar els tres premis literaris que concedia anualment. En un sistema literari de les dimensions del català, volem preguntar-nos quina és la importància dels premis, i quina és la seva contribució efectiva a l’hora d’afermar la trajectòria d’un autor o d’articular un públic lector. Per això hem demanat a algunes persones vinculades al sector que contestin unes preguntes per compartir punts de vista i obrir un debat que ens ajudi prestigiar la literatura en català.

Catalunya viu una hora greu. Amb esperit de revenja, insensible al dolor que està provocant, l’aparell de l’Estat espanyol segueix buscant la humiliació i la derrota de l’independentisme català, en lloc d’intentar trobar una sortida política al conflicte plantejat per l’aspiració sobiranista d’amplis sectors de la societat catalana, novament posada de manifest en les eleccions del 21 de desembre passat. Com ha estat reiteradament denunciat, la irresponsable decisió del govern del PP d’abdicar la seva responsabilitat i de judicialitzar la seva resposta a la qüestió catalana està tenint unes conseqüències que ens allunyen, cada dia que passa, de la solució d’un conflicte que necessita diàleg i política, no jutges i policia. [...]