Pere Quintana, anar al front sense tirar un tret

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 436, juliol 2017

Page
16

Section
L'opinió

Subsection
L'Entrevista

Pere Quintana Colomer ha fet cent anys, una circumstància que la seva memòria i la seva vitalitat desmenteixen a cada moment. L’últim d’una família de deu germans, va néixer el 18 de gener de 1917 a Arenys de Mar, on el seu pare, membre de la Lliga, havia estat alcalde abans de la guerra. Estudiant de Farmàcia, el 1937 va ser cridat a files i destinat al cos de Sanitat. Va viure des de València la batalla de Terol i, sempre com a sanitari, va estar al front de la batalla de l’Ebre, però mai no va disparar cap tret. En acabar la guerra, es va reincorporar als estudis de Farmàcia. El 1945 va adquirir la farmàcia del número 15 de la Ronda de Sant Antoni, de la qual va ser titular durant 38 anys. Va ser també, des de l’inici, membre del patronat del concurs de piano Maria Canals. Quan, l’any 1988, va jubilar-se, va començar el seu interès per recuperar la seva pròpia memòria de la guerra. Aquest és, a gairebé vuitanta anys de distància, el relat del que en recorda.

L'Avenç 436 - juliol/agost 2017
Preu de l'article 1 €