Marxarons és una de les obres seleccionades a la
Shortlist del Premi Finestres de Narrativa en català 2024. L'anunci de la guanyadora serà el pròxim 4 de març, i ara la Fundació Finestres ha anunciat les tres escollides després de l'anunci de la Longlist el passat mes de desembre.
Entre els deu títols que es van escollir aleshores, el jurat del Premi Finestres de Narrativa en català ha triat
Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli (Edicions del Periscopi), d'
Hiperràbia, de Ferran Grau (Angle Editorial) i l'obra de Cristina Masanés, editada per L'Avenç.
El
pròxim 5 de febrer, la llibreria Finestres (Diputació, 249) reunirà tots tres autors en un acte presentat per Pere Antoni Pons, membre del jurat del Premi. Serà a les 19 h. Trobareu les entrades i més informació
en aquest enllaç.
Tal com expressen en l'anunci, les finalistes són "tres llibres singularíssims (...): una novel·la sobre les relacions paterno-filials en un món oníric, una reelaboració literària del crim del caixer automàtic amb invenció d’argot inclosa, i una crònica personal sobre els esvorancs que s’obren quan s’acaba el llenguatge".
De
Marxarons, en diuen: "A partir de l’afició del pare de l’autora a l’alpinisme, i fent servir aquesta pràctica com a metàfora de la malaltia que pateix, l’afàsia, Masanés elabora una peça d’orfebreria que relliga les sensacions que genera la muntanya amb el camí duríssim que suposa la malaltia degenerativa i les cures dels qui hi estan a prop. Entre la memòria personal, l’assaig i l’artefacte retòric meticulós i concentrat, Marxarons és moltíssim més que el trist relat de la pèrdua d’un ésser estimat i l’evocació nostàlgica de la seva vida. Breu però intensíssim tant per la seva prosa com per la seva temperatura emotiva, el llibre és també una reflexió sobre la comunicació i la incomunicació, sobre el pas del temps, sobre l’amor i la lleialtat i la llibertat personal, sobre la realitat i el llenguatge i sobre el buit que es crea –en la consciència, en la interpretació de la vida i del món, en la relació amb els altres– quan les paraules desapareixen."
De
Cavall, atleta, ocell: "Una novel·la que es pot llegir com una reflexió sobre les paternitats, les biològiques i les que no ho són, però també com un tribut a les ganes d’aturar la vida en moviment, de donar-li pausa i reflexió, i com la recerca d’un sentit estètic que ompli la buidor existencial. Les múltiples trames de la novel·la –fines, subtils, mai de traç gruixut– s’envitricollen a poc a poc però de forma inexorable, fins a aconseguir col·locar el lector en un estat de semi-vigília, aquell en el qual el cervell s’allibera de totes les tensions diürnes i es posa a funcionar en un altre mode. La presència de personatges i elements de llibres anteriors contribueixen a la construcció d’un món exclusiu, d’una personalitat inconfusible, la de Manuel Baixauli."
I d'
Hiperràbia: "Una novel·la que n’és tres a la vegada: la lliure elaboració literària d’un crim real, el del caixer de Barcelona, un homenatge a La taronja mecànica d’Anthony Burgess i una posada en qüestió del sistema penal, que no és capaç de reinserir els individus que han complert condemna. Grau s’inventa una parla, el xeno, com Burgess es va inventar el nadsat, per donar veu a un grup de joves benestants i amorals com els que pul·lulaven pels carrers de la Barcelona dels anys noranta, i a través d’ella entra en el cor i en l’ànima d’uns personatges que recorren un camí de joc i diversió sense consciència que els porta de dret a la perdició. Amb una destresa exemplar, Grau és capaç de crear un llenguatge únic i imaginatiu, lúdic i tenebrós, que marca identitàriament la colla de nois criminals, però a la vegada sap anar més enllà del mer artefacte retòric estrany i vistós i fa que la novel·la tingui emoció, contradicció ètica, experiència moral i densitat existencial".
Podeu consultar l'anunci de la Shortlist
aquí.
