El mes de juny passat vam poder escoltar l’escriptora i activista nascuda a Bahrain, de família punjabi i afincada al Canadà (el recorregut no és casual) Harsha Walia, convidada per la Universitat de Barcelona i l’editorial Raig Verd, que li va publicar l’assaig
Frontera i llei l’any 2022. Podeu llegir la crònica de l’acte, a càrrec del professor Martin Lundsteen, en aquest número. Walia estudia el tema de les fronteres des del punt de vista legal i també ètic, per tal com la seva delimitació (mai millor dit) determina la configuració de les nostres societats, que no haurien de ser altra cosa que l’organització de les comunitats, de les persones, en el seu conjunt, amb criteris d’equitat. Però aquest no és el criteri que les determina, ni segurament ho ha estat mai. Com assenyalava Walia al pati de la llibreria La ciutat invisible les fronteres no són només una línia en el mapa, ni tan sols una forma de mantenir les persones FORA de la línia que dibuixen en el territori i que es converteix en murs, reixes o masses d’aigües marines, sinó tot un sistema per mantenir aquestes persones DINS de les seves fronteres del sud global, perquè no es tracta només de posar límits a la mobilitat sinó de perpetuar l’statu quo.
Aquest estiu no han deixat de ser notícia les barques carregades de persones migrants que han arribat a les nostres costes intentant creuar les fronteres. Si bé les illes Canàries continuen sent el principal port d’arribada a l’Estat espanyol, les illes Balears ja ocupen el segon lloc, amb gairebé 5.000 persones al llarg d’aquest any 2025, 1.000 d’elles (una cinquantena menors d’edat) només en una setmana del mes d’agost. Parlem del model de sostenibilitat de les Balears amb multitud de barques recreatives entre les quals s’obren pas aquestes altres barques que fugen d’una vida precària arriscant-se a trobar-ne una d’igual o pitjor amb l’horitzó d’una terra promesa que escupen els mitjans i les xarxes. Intentem posar tot tipus d’impediments a la mobilitat de les persones mentre les obliguem a moure’s per causes polítiques, econòmiques i mediambientals. De nou, l’statu quo, el capitalisme racial.
Davant d’això, les fronteres performatives són les que definim cada dia amb la nostra acció o inacció, perquè hi ha gent treballant intensament per mantenir-les i perquè les fronteres entre veritat i mentida no siguin clares. De privacions de llibertat parlem també en aquest número, de barreres físiques a les presons (Roser Rius i Sandra Balsells), de barreres mentals a la censura (Lluís Quintana i Lluís Agustí) i, sobretot, dels mecanismes per trencar-les, de representacions de la realitat, de literatura i teatre. De l’art i la memòria.
També a Raig Verd (imprescindible!) podem llegir aquest setembre l’últim llibre de l’escriptora escocesa Ali Smith, mestra en llegir el present, que escriu a
Gliff (traducció de Dolors Udina): “Tant de bo la gent fes més atenció, va dir, al que la història ens diu en comptes de felicitar-nos sense parar per haver trobat una nova manera de llegir-la”. És una bona manera d’enfocar el futur, que és tant com dir d’enfocar el present. Bona represa!
Podeu adquirir el número 522 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
