El
número d'aquest juny serà aviat als quioscos i a llibreries. Aquest mes, explorem les múltiples formes de la resistència i la lluita per no deixar-se anorrear pel context ni l'entorn.
Chemnitz, antigament coneguda com a Karl-Marx-Stadt, acull enguany la capitalitat de la cultura europea. Aprofitant l'esdeveniment,
Marc Martorell Junyent reflexiona als Bitllets sobre els esforços per oblidar els atacs de la ultradreta que hi van tenir lloc el 2018. Tot i això, avui l’AfD té encara una forta presència a la ciutat, tant a les urnes com als carrers. Recentment, Martorell ja va aprofundir
a les nostres pàgines en l'onada reaccionària que viu Europa. A més,
Lluís To Figueras recorda l’historiador Josep Maria Salrach i Marés, després de la seva mort, el passat 28 d’abril. Tot un referent de la història medieval a Catalunya, professor universitari, autor prolífic, i amic de
L’Avenç.
Arià Paco, últim guanyador del Premi Llibres Anagrama, fa una nova contribució a la sèrie
La memòria de la terra. L’igualadí ofereix una mirada molt particular sobre com és créixer i resistir la gentrificació en un barri que ell descriu com un enorme cementiri. Un relat sobre la transformació d’un barri, que se sent com una derrota. L’arribada de nous veïns, els canvis i les reformes, imposen un procés indefugible; es perd l’autenticitat i es converteix en un lloc com qualsevol altre. La veu protagonista reflexiona sobre la memòria, la identitat i la pèrdua d’un espai que, tot i ser marginal, sentia seu. Per altra banda, de la mà de
Francesc Vilanova, resseguim l'itinerari per protegir l'art català durant la Guerra Civil. A finals de l’any 1936, Joaquim Folch i Torres, director del Museu d’Art de Catalunya, va preparar l’evacuació del gruix de les col·leccions artístiques del museu que van passar per Olot, Darnius o Agullana.
Aquest mes, posem el focus en la tenacitat i la defensa davant les amenaces, no sempre físiques.
Ana Sánchez s'endinsa en els túnels de Ramsgate, que fan palès el gran impacte que els refugis antiaeris de Barcelona van tenir en el Regne Unit a les portes del Blitz. Una connexió materialitzada en figures de la talla d’Orwell, qui va ser doblement clau, primer com a lluitador i després com a cronista amb el seu cèlebre testimoniatge autobiogràfic de la revolució a Barcelona.
Just Serrano-Zamora s'acosta a la figura del filòsof i sociòleg alemany Axel Honneth, que explora les formes en què els éssers humans suporten i s'oposen a la injustícia i l’opressió. En el marc de les lliçons Ferrater Mora organitzades per la Universitat de Girona, Serrano-Zamora, que també hi participà, dialoga a l'article amb el pensament de l'autor des d'una visió plena de respecte i admiració però mai reverencial. Les nocions de Honneth, profundes i crítiques, són molt rellevants en el context polític i social actual i ens recorden el potencial transformador de la resistència. Recuperem també un text molt personal d’
Edward Said,
Entre mons, originalment publicat a la
London Review of Books. Un al·legat a la identitat pròpia, marcadament dual en el cas de l’autor, i a conservar-la davant l’aplanadora pressió externa. Nascut a Jerusalem però crescut a Occident, Said destaca la seva crítica a la noció de l'orientalisme, que denuncia la visió esbiaixada d’Occident sobre l’Orient, i el seu compromís amb la causa palestina. Marcat per l’exili i la duplicitat cultural, és una figura clau per entendre les identitats híbrides i el poder del seu discurs.
A més, continuem amb
Carme Miró el recorregut pel Rec comtal, desaparegut als barris de Trinitat Vella i Nova, Sant Andreu i la Sagrera, però que ara reneix a les diferents intervencions arqueològiques que s’han dut a terme. El Rec documenta així un passat llunyà i recent d’un dels pobles agregats a Barcelona amb forta identitat, on ha deixat empremta tant en l’àmbit urbà com en la toponímia. Resseguim aquesta séquia, en què l’aigua regava les hortes, la mainada s’hi banyava, les dones hi rentaven la roba. El Rec configurava un passeig i lloc d’esbarjo per a la societat santandreuenca.
Des del Mirador d'aquest mes, celebrem el desè aniversari del Memorial del Camp de Ribesaltes. Amb motiu de l'efemèride, s'ha inaugurat l’exposició «Objectes de memòria», una iniciativa que vol donar veu a la ciutadania i revalorar la història del camp. La mostra té dues parts: la primera recull la mirada de deu ciutadans que, durant sis mesos, han seleccionat objectes del fons del Memorial per explicar històries personals i col·lectives. La segona, dirigida per l’artista visual Nicole Bergé, presenta centenars d’objectes recuperats al terreny del camp, que reflecteixen la vida quotidiana dels milers de persones que va albergar. El Memorial, situat al Rosselló, commemora així una dècada dedicada a preservar la memòria dels més de 60.000 exiliats, deportats i refugiats que van passar pel camp.
Alba Sabaté llegeix
L’Escrita, de Perejaume, un homenatge poètic a la natura, l’escriptura i el llenguatge. Una obra que camina entre paraules i rius, buscant-hi el sentit del món. El llibre enllaça el riu Escrita amb l’oracle de Dodona, amb una mirada contemplativa i espiritual. Perejaume escriu amb la fusta, escoltant els sons dels arbres, i converteix cada paraula en una forma de comunió amb el paisatge. Per la seva banda,
Joan Todó celebra l'aparició de
Tango satànic per primera vegada en català. A través de la novel·la de l'autor hongarès László Krasznahorkai i de la seva adaptació cinematogràfica l'any 1994, l'ebrenc parla de les relacions entre literatura i cinema. La història és una paràbola lleument kafkiana, en si no gaire opaca, sobre les il·lusions utòpiques; una paràbola que sembla feta expressament, segons l'autor, per a la Catalunya actual.
Josep Pelfort escriu sobre la sèrie
Los años nuevos que retrata de manera intensa i fresca una relació de parella al llarg d’una dècada. Amb aquesta producció, Sorogoyen canvia de registre i ens explica en deu capítols esplèndids l’evolució d’una relació de parella en l'interval que va dels trenta als quaranta anys. En aquest cas, però, no amb la seva guionista de capçalera, sinó amb Sara Cano i Paula Fabra.
Martí Gallén es deixa enlluernar per l’últim muntatge de Victoria Szpunberg, que debuta com a dramaturga i directora d'escena a la Sala Gran del TNC amb un text de ficció inspirat en la seva història familiar. Especialment a través de la posada en escena, la seva peça "més ambiciosa i mastodòntica" s’ha transformat en un èxit de públic i crítica que, segons Gallén, és possible que acabi de consagrar-la definitivament com una de les personalitats escèniques més rellevants de casa nostra. I
Jordi Puntí recorda a Jane Gardam (1928-2025) i la seva prolífica obra amb més d’una trentena de títols.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
