En els darrers anys, el patrimoni cultural ha deixat de ser un mirall del passat per convertir-se en un espai de diàleg amb el present. Aquest gir interpretatiu s’ha intensificat amb la voluntat de donar resposta a les necessitats d’una societat plural, dinàmica i en transformació. A Catalunya, aquesta nova mirada pren forma a través del projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català impulsat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.
Una nova manera d’explicar la història
Els ulls de la història parteix d’una premissa fonamental: per fer del patrimoni una eina de cohesió social i desenvolupament cultural, cal revisar-ne els relats i renovar-ne els formats de transmissió. En aquest sentit, el projecte s’articula entorn de tres grans eixos:
El projecte parteix d’una convicció tan senzilla com potent: tothom estima les bones històries, però cal saber-les explicar de manera que ressonin en el present. Això és perquè, per fer del patrimoni una eina de cohesió social i cultural, cal superar els relats unívocs i els discursos uniformitzadors.
Els ulls de la història aposta per una història situada, i inclusiva, a través de la microhistòria, on allò personal, íntim i local esdevé clau per accedir a la complexitat dels processos històrics.
La força dels microrelats
Els continguts són concebuts com el gran actiu del projecte. El relat ja no és lineal ni monolític, sinó coral, polièdric. A través de microrelats i històries viscudes, sovint provinents de fonts menors o documentació privada, es construeix una història més humana. Aquesta aposta pels relats des d’una mirada contemporània vol trencar amb l’androcentrisme, el centralisme o l’esquema clàssic de grans esdeveniments i personatges il·lustres. D’aquesta manera, el projecte obre la porta a una interpretació patrimonial on les veus oblidades —les dones, les classes populars, les cultures minoritzades— prenen protagonisme, i on la història esdevé eina per comprendre el present i imaginar futurs més justos.
Educació, immersió i territori
Un dels pilars més destacats del projecte és el programa educatiu adreçat a centres de secundària de tot el territori català. A través de les anomenades «maletes immersives», l’experiència patrimonial es trasllada literalment a l’aula. Dotades amb ulleres de realitat virtual, aquestes sales de realitat virtual itinerant permeten que l’alumnat visqui una experiència immersiva i col·lectiva, en què cada estudiant és representat amb un avatar i interactua en temps real amb l’entorn i els companys.
Aquest recurs educatiu —gratuït i alineat amb el currículum educatiu— permet abordar períodes històrics concrets a través de Situacions d’Aprenentatge (SA) creades per pedagogs i especialistes en didàctica del patrimoni. Els continguts s’estructuren de manera transversal, promovent la reflexió crítica i el vincle entre passat i present des de diferents perspectives: gènere, medi ambient, diversitat cultural, etc. Una proposta educativa totalment innovadora, ja que a partir de la potencialitat que ofereixen les tecnologies de realitat virtual, aquestes es posen al servei de l’aprenentatge. La immersió en espais virtuals activa l’emoció i la memòria, i facilita l’apropiació del patrimoni com a part del relat vital de l’alumnat.
El Cogul: una nova lectura de la prehistòria
El primer dels escenaris patrimonials on s’ha desplegat la nova museografia és el jaciment de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues. Aquest conjunt d’art rupestre, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, ofereix una oportunitat privilegiada per repensar la prehistòria des d’una perspectiva de gènere. La nova proposta incorpora una reproducció a escala de la balma i una experiència de realitat virtual centrada en el paper actiu de les dones en les societats prehistòriques.
Es tracta d’una arqueologia feminista que revisa les interpretacions androcèntriques dominants i fa valdre la diversitat de rols i pràctiques dins d’aquelles comunitats antigues. El visitant no només observa, sinó que esdevé partícip del relat, activant preguntes sobre el significat del culte, la natura, el cos i la memòria.
Escaladei: silenci, espiritualitat i art
La Cartoixa d’Escaladei, nucli espiritual del Priorat, és un dels espais on el projecte s’ha desplegat amb més respecte per la seva essència contemplativa. La nova museografia, integrada amb el paisatge i l’arquitectura del recinte, convida a un recorregut introspectiu a través de senyalitzacions renovades, instal·lacions audiovisuals i una experiència immersiva de realitat virtual que ressegueix la vida de fra Joaquim Juncosa, pintor i monjo cartoixà del segle XVII. La proposta se centra en la tensió entre art i espiritualitat, entre l’austeritat de la vida monàstica i la riquesa visual de la cultura barroca. Un dels espais més singulars és el Capítol dels Pares, convertit en retaule de llum i ombres, que evoca la quotidianitat dels monjos i el pes del silenci com a element identitari.
Vall de Boí: el redescobriment d’una identitat
El Centre del Romànic de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, és l’altre gran escenari inaugurat dins del projecte. La nova museografia combina recursos tradicionals i digitals per presentar una visió integral del conjunt romànic, connectant espiritualitat, art, natura i memòria històrica.
Conduïts per una jove estudiant d’arquitectura, la instal·lació amb ulleres de RV transporta els visitants a principis del segle XX, en plena efervescència del redescobriment romànic per part de l’arquitectura catalana. L’experiència permet viatjar encara més enrere, fins al segle XI, per reviure la construcció i decoració de Sant Joan de Boí. El relat incorpora també la dimensió del patrimoni immaterial de les festes del foc, reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
L’Espai Moja: porta simbòlica al patrimoni
Situat a la Rambla de Barcelona, l’Espai Moja es presenta com una entrada urbana i simbòlica al patrimoni cultural de Catalunya. Sense voler competir amb els espais patrimonials del territori, n’actua com a lloc de descoberta i connexió, amb recursos com les ‘Càpsules del temps (relats de vida en RV)’, ‘El mirall dels mil reflexos’ (instal·lació immersiva sobre els valors del patrimoni), i ‘L’eco de les veus’ (23 microrelats vinculats a objectes reals), entre d’altres. Tecnologia i accessibilitat es posen al servei d’una visita emocional i personalitzada, reforçada amb polseres digitals que permeten emmagatzemar continguts i rebre recomanacions de visita.
Els ulls de la història és una aposta decidida per redefinir el patrimoni cultural com a espai viu, crític i transformador. Mitjançant l’ús de tecnologies immersives, una pedagogia activa i una narrativa plural, el projecte connecta passat i present per obrir camins cap al futur. És una proposta que no només explica la història, sinó que convida a viure-la, qüestionar-la i compartir-la. En un moment en què les institucions culturals busquen maneres d’arribar a nous públics i renovar els seus discursos,
Els ulls de la història ens recorda que el patrimoni no és una herència immutable, sinó una construcció col·lectiva que cal revisar, ampliar i tornar a explicar, una vegada i una altra.
Marta Antuñano, responsable de l’Àrea d’Estratègia i Innovació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Coordinadora general del projecte
Els ulls de la història.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
