Número 519

Aquest maig, aprofundim en la memòria preservada als arxius, en el patrimoni sovint llegat de pioners en els seus camps. Al número 519, pensem en la memòria a les aules en un any de commemoracions històriques amb David Sancho i els grups DEMD. Eva Piquer llegeix les maternitats d’“Ametllons”, de Gemma Casamajó, i Júlia Viejobueno comparteix la memòria del seu “cognom inusual” i del ‘seu’ tros de terra al relat.  

Antoni Llena i Antoni Bernad dialoguen sobre art i amistat amb motiu de la publicació de les seves memòries, i ho fan també Marta Galán i Cristina Masanés, premiades amb dos Premis Ciutat de Barcelona 2024, en una conversa sobre projectes culturals, literatura, pensament i llenguatge.  

Neus Moran escriu sobre la gestió dels béns requisats pel franquisme durant la transició i publiquem la comunicació d’Agustí Duran i Sanpere al Congrés de Zúric de 1938, testimoni de la preservació dels arxius durant la Guerra Civil, traduïda per Teresa Muñoz i inèdita fins ara inèdita íntegrament. I recordem la transmissió cultural de la desapareguda Llibreria Catalònia amb Jordi Valls. 

Visitem “Zurbarán (sobre)natural” al MNAC i també la retrospectiva dedicada a Manuel Humbert, ara al Museu de Valls, amb Susanna Portell. Explorem noves maneres d’acostar-se al patrimoni català a través d’“Els ulls de la història”. Ens fixem els fenòmens dels incels i de la sèrie Adolescence amb Àngel Quintana, i la poètica política de Payal Kapadia amb Imma Merino. Martí Gallén descobreix el ‘distanciament de proximitat’ brechtià de Cristina Clemente i Sílvia Pujalte recorda el baríton Dietrich Fischer-Dieskau, mestre del lied. Joan Todó llegeix Balada de Holt, de Kent Haruf, i Jaume Coll, els ‘misteris de la creació’ recollits per Raül Garrigasait. Jordi Puntí clou el número amb l’aire de ‘somni melancòlic’ de Pierre Le-Tan.