El
número d’aquest maig serà aviat als quioscos i a llibreries. Aquest mes, aprofundim en la memòria preservada als arxius, en el patrimoni que ens ha arribat sovint llegat per pioners en els seus camps.
En un any de commemoracions històriques com l’alliberament dels camps de concentració nazis i la mort de Franco, l’historiador i professor de secundària David Sancho reflexiona als Bitllets sobre la presència de la memòria a les aules. A l’espera de l’aprovació de la Llei de memòria democràtica, es treballa a partir de projectes com els grups DEMD que s’organitzen amb el Memorial Democràtic.
Al poema, La periodista Eva Piquer comenta «Ametllons», de Gemma Casamajó i Solé, publicat al recull Com l’oculta flor d’un cactus (Quaderns Crema, 2025), construït a partir de la seva experiència i la de vint-i-una dones sobre la maternitat. A la secció del relat, l’escriptora i pagesa Júlia Viejobueno comparteix la seva “memòria de la terra”, que ressegueix els passos del seu avi en l’arribada al tros que ella ara treballa, i també els passos de tots els ‘nous cognoms’ que vindran a fer créixer Catalunya, sota el títol d’“Origen d'un cognom inusual”.
Publiquem també el diàleg “Reflexions entre dos artistes”, un diàleg entre l’artista Antoni Llena i el fotògraf Antoni Bernad, dos amics que conreen el jardí de la seva amistat des de fa més de setanta anys i que publiquen ara les seves memòries. En el cas de Llena, ho fa amb el nom de
Memòries de fum (L’Avenç, 2024 i aviat en castellà a Blume), mentre que Antoni Bernad publicarà
Antoni Bernad 1960 / 2010, un llibre de memòries fet amb més de dues-centes fotografies, també a Blume. Dues vides dedicades a l’art i a la fotografia. I aquest maig, l’autora i directora teatral Marta Galán i l’escriptora i curadora Cristina Masanés conversen sobre projectes culturals i la seva gestió, el teatre social, la literatura i el pensament, el llenguatge al teatre dels Lluïsos de Gràcia. Comparteixen amistat des de fa anys, i les casualitats les han dut a trobar-se en moments especials, com ara el Premi Ciutat de Barcelona 2024. En el cas de Galán, es va reconèixer la seva labor en l’àmbit de Cultura i Educació per la dimensió política i transformadora dels seus processos de creació comunitària, mentre que Masanés va rebre la distinció en Literatura en Llengua Catalana pel seu llibre
Marxarons, Viatge pels cims i les valls del llenguatge (L'Avenç, 2024).
Posem el Focus el traspàs de béns, funcions i efectius de les institucions del franquisme durant la transició amb la historiadora Neus Moran. A l’article, recorda la importància de la requisa franquista com a mecanisme de repressió i com va permetre atresorar les peces durant quaranta anys, adscrits majoritàriament al Movimiento Nacional i a la Delegación Nacional de Sindicatos (DNS) dirigida pel Partit Únic, FET-JONS. Publiquem la conferència que l’historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere va presentar al VIII Congrés Internacional de Ciències Històriques celebrat a Zúric l’agost de 1938, un text que versa sobre la preservació dels arxius durant la Guerra Civil i testimonia els esforços per conservar el patrimoni català en temps de guerra, que duu per títol “Contra els perills de la revolució i la guerra”. Una peça traduïda per Teresa Muñoz i Lloret, coeditora, amb Eulàlia Duran, de l’edició de la correspondència entre Agustí Duran i Sanpere i Hermínia Grau Aymà, en premsa. I finalment tenim un record per la “Llibreria Catalònia. Pilar de la cultura catalana del segle XX”, amb un article del poeta i assagista Jordi Valls, que va treballar a la llibreria de 1992 a 2010. El text repassa la història d’un establiment que va tancar les portes el 2013 i va cloure així una important tasca de transmissió cultural arrencada en plena dictadura de Primo de Rivera, l’any 1924.
Obrim els miradors amb l’exposició destacada de l’“Aquest mes”, “Zurbarán (sobre)natural”, que serà al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 29 de juny, que accentua la importància del llegat d'un dels pintors místics més emblemàtics del Segle d’Or espanyol. Una col·laboració amb el Musée des Beaux Arts de Lyon, el Boston Museum of Fine Arts que permetrà veure per primera vegada les tres versions de
La Visió de sant Francesc d’Assís pel papa Nicolau V. A més, acompanyen les seves obres peces que en demostren la petja en autors contemporanis, en alguns casos reinterpretacions, des d’Antoni Tàpies o Toni Catany, i en algun cas creades especialment, com en el d’Antoni Llena i Eulàlia Valldosera.
Susanna Portell, que acaba de rebre el premi a la crítica d’art de l’ACCA, visita “Manuel Humbert, l’àngel del Noucentisme”, l’àmplia exposició retrospectiva del pintor que commemora els cinquanta anys de la seva mort que es podrà veure fins al 26 de juny al Museu de Valls i del 12 de juliol al 2 de novembre al Museu Abelló de Mollet del Vallès. El seu comissari, Lluís Boada, també n'ha editat una monografia que evidencia la rellevància dels traços d’Humbert des dels dibuixos dels anys deu fins als olis dels seixanta. Explorem les noves formes d’acostar-se al patrimoni català amb “Els ulls de la història: nous relats i experiències immersives per al patrimoni català”, una peça de Marta Antuñano, responsable de l’Àrea d’Estratègia i Innovació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i coordinadora general del projecte. Es tracta d’una aposta estratègica per replantejar el relat històric, renovar els llenguatges museogràfics, que treballa el patrimoni a través de l’educació, la tecnologia i la inclusió.
Parlem de la sèrie que ha omplert converses i ressenyes amb “Certs mons foscos de l'adolescència”, d’Àngel Quintana.
Adolescence aborda l’auge de la misogínia i l’ús de les xarxes socials entre els joves amb una posada en escena manierista però no sempre justificada. Distribuïda per Netflix i creada per Jack Thorne i Stephen Graham, Quintana en descriu l’estranyesa, causada per “la trampa de l’efectisme estèril” en el format, d’un sol pla seqüència. Anem a la pantalla gran amb “El cinema poètic i polític de Payal Kapadia”, un article en què Imma Merino explora l’oposició política que ha silenciat els films de la directora per la manera com retrata la vida d’unes dones que són centrals en el seu film. Després de l’èxit de
La llum que imaginem, s’estrenarà aviat a l’estat espanyol el primer llarg de la cineasta índia,
Una nit sense saber res, del 2021. I, com cada mes, parlem també dels escenaris catalans amb la visió de Martí Gallén sobre “El distanciament de proximitat de Cristina Clemente” després de veure
Dones de ràdio. A més, la dramaturga del Baix Guinardó té tres obres en cartell a Barcelona, una proesa fruit de la seva fórmula particular, que Gallén descriu: l’ús d’una estratègia brechtiana per acostar-nos a personatges bonhomiosos.
Entre les efemèrides musicals d’enguany, es commemora el centenari del naixement de Dietrich Fischer-Dieskau, a qui ens acostem amb la divulgadora musical Sílvia Pujalte Piñán. L’article recorre la trajectòria del baríton, que va marcar profundament el gènere del lied en la segona meitat del segle XX. Joan Todó llegeix
Balada de Holt, la darrera traducció de Kent Haruf (de Marta Pera Cucurell i Edicions del Periscopi) i una obra que revela el que l’autor pot escriure en “Un dia normal”. Jaume Coll Mariné s’endinsa a
La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies, en què Raül Garrigasait explora els ‘misteris’ de la creació, ajudat no tan sols d’individus de renom sinó també de tota la tradició que evoquen i que fan créixer. I Jordi Puntí recorda les il·lustracions de Pierre Le-Tan, que tenen “l’aire d’un somni melancòlic” i que han il·lustrat cobertes de Patrick Modiano o
The New Yorker.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
