La historiadora i crítica d’art de la revista L’Avenç Susanna Portell ha rebut el premi a la crítica d'art de l'Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) per “l’acurada documentació i sensibilitat amb què transmet els projectes expositius que ressenya". A més, també se'n destacava l'“escriptura intimista, que l’allunya tant del formalisme acadèmic com de la mera divulgació”, i la calidesa amb què transmet la seva vivència de l’art “des de dins”.
Les seves ressenyes van començar l'any 2006, i és autora de 111 articles a la capçalera, fins al moment.
El guardó es va atorgar dijous 24 d'abril a la festa de la 41a edició dels Premis de l'ACCA, a l’auditori Meier del Macba. Cada any, reconeixen el treball en el món de l’art a Catalunya a partir de trenta candidatures que proposa una comissió d'experts. Els candidats es divideixen en les sis categories i finalment són els socis de l'ACCA els qui escullen els guanyadors de l'any per votació.
En aquesta edició, Lola Lasurt ha rebut el premi a la recerca pel projecte d’investigació experimental Heliofilia presentat a l’espai de La Ricarda, i el guardó al comissariat d’art contemporani ha estat per a l’exposició "Mari Chordà... i moltes altres coses", a cura de Teresa Grandas, que es va poder visitar al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Macba. El premi al comissariat de caire històric ha recaigut en "Suzanne Valadon. Una epopeia moderna", a cura d'Eduard Vallès i Philip-Dennis Cate per al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb contribucions del Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes.
També han estat reconeguts "3 mesos, 3 setmanes, 3 dies", de Francesc Ruiz per a l’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies de Vic (premi per a projectes i iniciatives artístiques) i Museu Memorial de l’Exili (Mume) de la Jonquera (premi als espais d’art).
La motivació íntegra del premi deia “Col·laboradora de la revista L’Avenç des del 2006, on assumeix regualrment les crítiques d'art, els textos de Susanna Portell destaquen per l’acurada documentació i la sensibilitat amb què transmet els projectes expositius que ressenya, molt sovint relacionats amb revisions de la història de l'art del segle XX. Amb una escriptura intimista que desplega amb grans dots de persuasió i que s’allunya tant del formalisme acadèmic com de la mera divulgació, les seves aproximacions als muntatges són sempre des de dins, atentes i càlides, per tal de transmetre la carnalitat viva de l’artista o de l’època representats amb una mirada interdisciplinària i recorrent a fonts literàries personals (cartes, diaris, memòries) que n’enriqueixen la lectura."
