El calendari de la posteritat em recorda que aquest mes de febrer es van commemorar cent anys del naixement de l’artista i il·lustrador Edward Gorey, i que a l’abril en fa vint-i-cinc que el seu cos va abandonar aquest món. I jo m’agafo als números rodons per celebrar un cop més que el seu art continua provocant-me calfreds i rialles cada cop que obro un dels seus llibres o m’atrapa amb els seus dibuixos. El seu estil no ha passat de moda perquè potser mai no va estar de moda, però sobretot perquè durant molts anys, dècades, va ser únic i difícilment imitable sense que semblés un plagi. El seu univers és estrany i intemporal, inquietant i alhora íntim: era un narrador que combinava paraules i dibuix per construir unes històries que en el seu temps desafiaven els gèneres i no encaixaven en cap categoria. Anys després, per mor de la taxonomia, se’n va acabar dient novel·la gràfica, però en el seu cas tampoc és ben bé això.
El primer cop que vaig veure una il·lustració d’Edward Gorey va ser l’any 2000 a la llibreria Gotham Book Mart, a Nova York. A més de vendre novetats i llibres de col·leccionista, la Gotham era una mena de temple dedicat a Gorey, que n’havia estat client habitual. Eren els editors dels seus llibres i, com que feia pocs mesos que havia mort, havien iniciat una línia de marxandatge: pòsters, gravats, samarretes i postals amb imatges dels gats, nens i éssers estrafolaris que corrien per l’univers de Gorey. Primer de tot em vaig fixar en un pòster que mostrava una de les seves figures allargades i d’ulls amples, de mirada perduda, dret en un paisatge desolat, esperant o fins i tot desitjant que passi alguna cosa nefasta. Davant meu, doncs, es desplegava el regne de Gorey, on el macabre es troba amb l’absurd, on els nens silenciosos i fantasmals i les senyores amb vestits victorians passen de puntetes per mansions poc il·luminades, i on l’humor i l’horror són indestriables.
Vaig perdre la noció del temps mentre fullejava els seus llibres —edicions breus, delicades, inofensives en aparença— i em vaig comprar uns quants. Anys després vaig tenir la sort de traduir-ne tres (tots a Angle Editorial):
L’hoste incert,
L’arpa sense encordar i
La colla mata-degolla, que deu ser el seu títol més reconegut: un abecedari fúnebre que descriu com moren una colla de nens, descrits de manera lacònica: «La J és d’en James, que va beure lleixiu per error».
Quan em vaig interessar per la figura de Gorey, vaig adonar-me que ell mateix semblava una de les seves creacions. Era alt, sovint embolicat en un enorme abric de pells d’os rentador, i amb una barba blanca tofuda que li donava la presència d’un professor excèntric, sortit d’una història de fantasmes del segle XIX. Vivia a Cape Cod, solitari, envoltat de gats, i només sortia del seu casalot per anar a Nova York a veure ballet clàssic, la seva gran passió. Durant els anys d’estudiant a Harvard, havia compartit habitació i amistat amb el poeta Frank O’Hara, i després havia fet els primers passos com a il·lustrador de cobertes per a l’editorial Doubleday.
Gorey va il·lustrar títols de Henry James, Bram Stoker o Franz Kafka, entre d’altres, i en aquelles cobertes ja s’hi detecten alguns detalls del seu treball: trames denses, línies finament forjades i figures congelades en quadres que insinuaven malifetes o drames imminents. A diferència dels llibres convencionals, que busquen seduir el lector amb la promesa d’una bona lectura, les il·lustracions de Gorey semblaven emetre un avís: «Entra si t’atreveixes», com si els mateixos llibres haguessin estat esperant que l’artista adequat revelés la seva forma més veritable i estranya.
Aquesta connexió entre literatura i il·lustració em fa pensar en un altre artista de cobertes: el francès d’origen vietnamita Pierre Le-Tan. Tot i les diferències en els seus estils, tots dos artistes compartien la capacitat de fer créixer atmosferes personals, de memòria i enyorança, dins el marc d’un dibuix. Em guardo a Pierre Le-Tan per al mes vinent, doncs.
Jordi Puntí. Escriptor, articulista i traductor.
Recordeu que podeu adquirir la revista aquí i també subscriure-vos-hi AQUÍ. 
