Número 518

Aquest abril, aclamem la tenacitat, les petites grans contribucions a la cultura, al pensament i a la societat. A la coberta, fem l’ullet a l’article d’Ingrid Guardiola, una radiografia de la gestió cultural des del cor del Bòlit, que deixa després de quatre anys. 

Ferriol Sòria es mou entre l’evitació de notícies i 'fake news' i Miquel Calsina lloa la filosofia de Pere Lluís Font, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2025. Cristina Masanés reinvindica el poder de llengua i literatura. Núria Bendicho ens ofereix una “memòria de l’asfalt” a “La gallineta” i Jordi Jon revela la petjada del franquisme en la desertificació.  

Carme Miró ressegueix agricultura i vida al Rec Comtal de Montcada i el barri de Vallbona de Barcelona. Aurora Vall, Teresa Mañà i Susana Ariño descobreixen la labor incansable d’Aurora Díaz Plaja  i Mariona Lladonosa repassa passat i present del Congrés de Cultura Catalana.

Visitem l’exposició d’“Aquest mes”, “Sala Parés. Pintors de la galeria 1877-1950". Valèria Gaillard s’endinsa en la saviesa de la Il·lustració, Joan Todó llegeix El jardiner de Darwin i Jaume Barrull escolta els “alter ego” femenins dels còmics. Naveguem entre realitat i ficció amb Matthew Tree, que revisita el “conflicte” d’Irlanda del Nord, i amb Àngel Quintana, que se submergeix en la joventut de Bob Dylan. Martí Gallén retroba les “masculinitats fora de norma” d’Àngel Guimerà als escenaris, i Jordi Puntí evoca les il·lustracions denses i suggeridores d’Edward Gorey per cloure un número amb més pàgines i continguts del que és habitual.