El
número d’aquest març serà aviat als quioscos i a llibreries. La cultura travessa el número 517, i ja en coberta podeu veure un homenatge a la revista
Cave Canis, part de la mostra dedicada a Joaquim Pibernat que acull la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. Susanna Portell ens en parla a l’article “Les revistes que van escriure i sacsejar el segle XX”, en què també explica altres projectes de Pibernat, com la revista
Àrtics. A més, la historiadora de l'art també escriu sobre l'exposició dedicada a
L’Amic de les Arts, que podeu veure fins al 16 de març a la Sala Vaixells del Palau de Maricel, a Sitges.
Ens apropem també a la 'cultura política’ de l’actualitat, i a la cultura de la pau, amb la conversa entre Carme Colomina i Jordi Armadans, que trobareu també en format vídeo al nostre canal de Youtube. Fa anys que es dediquen a la política internacional, Colomina des del periodisme i la recerca i Armadans, des de l’activisme en favor de la pau. Durant la seva trobada al CIDOB (Centre d’Informació i Documentació Internacional a Barcelona), van compartir reflexions sobre l’omnipresència de l’extrema dreta i de les polítiques de la por que ells intenten combatre amb arguments i crides a la mobilització. El titular així ho reflecteix: “Perquè els canvis siguin possibles ens hem de desempallegar del fatalisme”. Al final, reproduïm els deu temes que marcaran l’agenda internacional d’enguany, extrets de l’informe de l’equip de recerca del CIDOB, entre els quals hi ha “l’egopolítica i l’individualisme”, “les treves sense pau” o el “desmantellament institucional global”.
El número de març és també ple de molta literatura i llengua. Ens submergim en els versos de "Cançó per a una senyoreta", d’Anne Sexton, acompanyats d’un comentari de Glòria Coll Domingo, traductora i autora del pròleg de
Poemes d’amor (Godall edicions). Simona Škrabec és l’autora de la tercera “memòria de la terra”, un nou relat que s’afegeix a la sèrie d’enguany. L’escriptora ens hi presenta un món hipervisibilitzat, on l’storytelling emmascara l’enyor primitiu i salvatge d’un lloc al món. Llegiu “El ratpenat”. Aissata M'ballo i Diana Rahmouni, impulsores de l’editorial Jaŋde, signen el Bitllet “No és tan radical, pensar quina societat volem narrar”. Hi expliquen un projecte nascut per visibilitzar la riquesa de la cultura catalana, a través de la narrativa i l’assaig d’autors i autores migrades i/o racialitzades, que compta ja amb dos títols publicats. A banda, després de l’intent (fallit) d’eliminar les assignatures de Literatura Catalana i Castellana a segon de Batxillerat, els equips de coordinació de les PAU en aquestes matèries denuncien una progressiva desaparició dels estudis literaris a les aules. Compartim el seu comunicat, que ens introdueixen Marta Marfany i M. Dolores Gimeno, coordinadores de Literatura Catalana i Literatura Castellana, respectivament. "L'adeu a la literatura a Catalunya" pot posar-se en diàleg amb l'article “Per què fa por la literatura?”, d’Oriol González Tura, aparegut al número 511 de
L’Avenç (setembre del 2024).
Als Focus, viatgem fins a la Xina amb un article de Lluís Quintana Trias, que recull les seves experiències com a professor convidat a la Beijing Foreign Studies University. Un article per endinsar-se en els seus valors formatius, la llengua (o ‘els dialectes’) del país, la gastronomia tradicional... i alguns ‘faux pas’ que reblen les anècdotes de Quintana en aquestes “impressions”. Els sociolingüistes Albert Fabà, Miquel Àngel Pradilla i Joaquim Torres analitzen “La situació sociolingüística al País Valencià”, en un article que treballa amb les dades de l’enquesta sociolingüística efectuada per la Generalitat Valenciana el 2021 (a partir d’ara GV21). Es tracta de la darrera que s’ha fet i, tal com escriuen els autors: “És fàcil suposar que serà difícil tenir-ne una rèplica, a curt termini, atesa la situació política valenciana”. Però el més revelador és que conté informacions que no apareixien a les anteriors i que en retraten l’ús quotidià. No us perdeu les seves conclusions.
A l’“Aquest mes”, recomanem l’exposició "Dones de paraula", que proposa una immersió en un univers femení dels mots que ha perviscut sovint sota la condemna al silenci i el descrèdit. Serà a la sala 28 de la Planta 1 del Museu Frederic Marès, a Barcelona, fins al 25 de maig de 2025. I, als Miradors, Joan Todó dedica el seu “Llegir escrivint” a la veu de Cinta Farnós i a la de la Vidal, protagonista de
Quan ataquen els voltors (La Magrana, 2024). En matèria de música, gairebé podem sentir la de Richard Strauss amb l’article “Eco d'herois: antics i moderns”, en què Carlos Calderón recorda les tres visites del compositor a Barcelona l’any que es commemora el centenari de la darrera. Per aquest motiu, la sala 1 Pau Casals de l’Auditori acollirà el concert "Poder i revolta" amb Pacho Flores amb la Banda Municipal de Barcelona, el pròxim diumenge 23 de març de 2025 a les 18 h. A més, a la darrera pàgina, Jordi Puntí ens torna a parlar de Paul McCartney, arran de la seva ‘darrera gira’ i d’algunes escenes imperdibles del documental
Get Back.
En cinema, la cultura jueva topa amb la salvatgia del capitalisme nord-americà al darrer film de Brady Corbet, que Àngel Quintana comenta a “
The Brutalist. Un supervivent de l'infern en el purgatori del dolor”. Malgrat l’aparença faraònica del film, que fins al moment ja ha acumulat premis a Venècia, als BAFTA i als Globus d’Or, Corbet hi desplega una poètica del dolor i les quimeres de dues terres promeses impossibles. Tot i que el film no es va endur l’Oscar a millor pel·lícula, Adrien Brody va rebre l’estatueta de millor actor protagonista. A més, tenim doble ració de teatre amb una peça dedicada a Marta Galán Sala, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2024 en Cultura i Educació, i les seves ‘dramatúrgies polítiques’, publicades com a llibre per Neret Edicions (2024). L’autora del pròleg, Ana Prieto Nadal, ens acosta als textos i a una trajectòria marcada per la concepció dels escenaris com a espai de trobada i transformació. Tal com assenyala Prieto: “Els projectes de teatre comunitari que coordina i dirigeix Marta Galán responen a la democratització de la pràctica artística, concebuda com un dret inalienable”. I, d’altra banda, Martí Gallén radiografia el teatre català d’èxit als escenaris barcelonins, i s’atura en la darrera creació de Jordi Galceran,
Turisme rural, una obra que certifica l’existència d’un teatre comercial en català i amb segell d’autor que, amb les xifres a la mà, triomfa a les sales de la ciutat.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
