El
número d’aquest febrer serà aviat als quioscos i a llibreries. Al 516, enfoquem la lent en instants històrics del nostre país, els records dels oprimits i empresonats, la petjada de l’aigua a la ciutat comtal, la gastronomia d’un poble abocat al mar, les relacions Orient-Occident, les subtileses de la traducció...
Als Bitllets, Melcion Mateu recorda el poeta Ramon Guillem (Catarroja, 1959-2024), autor de títols memorables com
L’hivern remot (1987),
Terra d’aigua (1993) o
Celebració de la mirada (2005), de trajectòria àmpliament reconeguda, tot i que no prou coneguda pel gran públic. Guillem havia participat en la dissetena Festa de la Poesia de Sitges el passat mes de juliol. Des de l’Associació Cultural Helios Gómez, Gabriel Gómez fill de l’artista, i Caroline Mignot, descriuen la memòria que captura la Capella gitana de la presó Model, que enguany es restaurarà, i la importància del seu llegat. L’obra d’Helios Gómez homenatja la cultura gitana, així com els companys empresonats de l’artista i les seves arrels, i serveix als autors per reflexionar sobre les polítiques de memòria.
En el segon relat de “La memòria de la terra”, Teresa Ibars evoca els records de la seva Aitona natal i el pas del temps. “Soc atles” és el títol d’una peça on els paisatges se succeeixen amb el pas de les estacions i de les dècades. Ibars és escriptora i arxivera a la Diputació de Lleida. Com a prescriptora, condueix clubs de lectura i publica articles d’opinió i de crítica literària. Entre les seves últimes obres destaca
Atles de l’oblit (Pagès 2019),
El Silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo (Fonoll, 2022) i
La mort de l’altre (Comanegra, 2024). Publiquem l’avançament d’una novetat de Raig Verd,
Diguem que la traducció és art (3 de març de 2025), de Sawako Nakayasu, amb traducció de Dolors Udina, que també posa en context la particular peça en un petit escrit. Reproduïm les seves reflexions sobre l’art de traduir i la mirada de Nakayasu cap a aquesta professió, que després podreu llegir en l’extracte d’una conferència de l’autora japonesa. El llibre estrena la nova col·lecció d’assaig breu de Raig Verd, Cicló, està focalitzada en llengua, traducció i literatura i la seva relació amb el nostre entorn.
A l’"Espais i memòria", Mireia Capdevila homenatja el fotògraf que protagonitza la nostra portada amb l’article: “Pau Barceló (1910-1997). 50 anys a fotoperiodisme cultural a Catalunya”. Barceló va néixer a Barcelona, en el si d’una família humil, i a sis anys començà a treballar. Tres anys més tard, ja ho feia al costat dels millors fotògrafs del moment: Francesc Serra i Dimas, Antoni Massana, Gabriel Casas i Antoni Campañà, entre d’altres. Després de quinze anys de presó i de l’exili, amb una Leica i una Hasselblad va capturar moments històrics, a banda de món del teatre, la música, la literatura i les arts. Per la seva labor, va rebre el Premi Serra d’Or (1983), el Premi Nacional (1986) i la Creu de Sant Jordi (1992). La seva memòria es conserva en milers de negatius a l’Arxiu Pau Barceló, que acaba d’estrenar web.
Obrim els focus amb l’estrena d’una sèrie dedicada al Rec Comtal de la mà de l'arqueòloga Carme Miró i Alaix, que ha treballat el patrimoni i la memòria democràtica, sobretot de Barcelona. Aquest és el capítol introductori de quatre, que resseguiran el traç de l’aigua per recordar-nos la importància que ha tingut en la construcció de la ciutat i del seu entorn, com ha transformat els paisatges i la vida de les persones fins als nostres dies, des de l’antecedent de l’aqüeducte romà. L’escriptor i professor de filologia basca Aritz Galarraga ens ofereix un “Tast de cuina basca de la mà de Josep Pla". A l’article, repassa textos de l’emblemàtic llibre
El que hem menjat en què Pla assenyala els elements més característics de la gastronomia del País Basc, que es repeteixen en alguns dels articles que va signar com a periodista. L’empordanès no s’atura en el famós
txuletón, i posa la mira en els plats estrella d’una gastronomia tocada pel mar (en què abunden el bacallà i les angules). Finalment, Txema Castiella signa “La reconciliació nacional. Una política per superar la guerra i construir la democràcia”. La imatge
El abrazo de Juan Genovés (1976), un quadre convertit en un cartell mític d’Amnistia Internacional, obre un article en què Castiella repassa la idea de la reconciliació en els darrers cinquanta anys i alguns esdeveniments històrics determinants.
Obrim els miradors amb la recomanació de l’“Aquest mes” a l’exposició “Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria” del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que es podrà visitar fins a mitjans de febrer. Recupera la figura d’Eveli Torent (Badalona, 1876 - Barcelona, 1940), pintor i il·lustrador de formació autodidàctica especialitzat en els gèneres del retrat i el costumisme, i repassa la seva trajectòria. En matèria de literatura, Emili Olcina rellegeix
Un altre pas de rosca, de Henry James, i escriu sobre la seva “història escabrosa”. La primera trobada amb aquesta «història de fantasmes» pot obviar la foscor que batega a la mansió Bly, l’epicentre d’una novel·la en què James davalla als abismes psicològics d’una institutriu i dos infants. Valèria Gaillard signa “El trencaclosques de les relacions Orient-Occident", en què s’endinsa en el clàssic d’Edward W. Said
Orientalisme. L’obra torna a estar disponible en català després que Tiger de Paper n’hagi reeditat la traducció de Josep Mauri publicada fa més de trenta anys, una prova de la vigència d’una obra que pot contraposar-se a altres veus del pensament i la literatura contemporànies, com
Orientalisme i orientalisme invers de Sàdiq Jalal al-Àzem (Èter edicions i Pol·len edicions 2024, trad. Margarida Castells Criballés). Joan Todó dedica el “Llegir escrivint” a
Set campanars, de Sara Baume (Trad. Marta Pera Cucurell. Les Hores, 2024), una novel·la que captura set anys a la muntanya d’una parella.
Entrem en l’art de la mà de Susanna Portell i la seva visita “De Montmartre a Montparnasse”, una gran exposició al Museu Picasso que desplega la relació dels artistes catalans amb la ciutat de París entre 1889 i 1914. Es podrà veure fins al 30 de març de 2025 i l’han comissariada per Vinyet Panyella i Eliseu Trenc. Cristina Masanés es capbussa en “El sotabosc de Mar Arza a La Virreina", a partir de
Sotaveu, la primera exposició antològica de l’artista a Barcelona. La mostra reuneix obres realitzades fins a l’actualitat amb set peces inèdites en què les paraules, els discursos i les idees esdevenen la matèria primera de l’artista, i serà oberta també fins al 30 de març. Imma Merino escriu sobre “L’any en què les apostes del cinema comercial en català han funcionat”, just després de la celebració dels premis Gaudí. Més enllà de
Casa en flames i
El 47, calculades per a l’èxit i que han omplert titulars amb rècords en taquilla, hi ha altres pel·lícules produïdes al país que paga la pena tenir en consideració i que, en alguns casos, van ser reconegudes també en la cerimònia. En són exemple
Mamífera o
Salve Maria, dues propostes dirigides per dones que aborden la maternitat no desitjada, “dues pel·lícules valentes”, o
L’edat imminent, nominada als Gaudí a la millor direcció novella, el Treball de Final de Grau dels estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. I acabem amb Jordi Puntí, que suggereix un llibre marcat com la resta del número per la idea del retorn, com l’eterna jornada del popular film
El dia de la marmota (
Groundhog Day):
El volum del temps I (Anagrama), de Solvej Balle.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
