El número de desembre, amb més pàgines de l'habitual, arribarà aviat als quioscos i llibreries. Aquest mes, evoquem la memòria personal i l'escalf dels records perennes. Carles Torner adreça la darrera carta de l’Arca de Babel a Jennifer Clement, autora de
La fiesta prometida (Penguin Libros). La lectura de l’obra li permet resseguir la vida de l’escriptora, marcada per la fantasmagòrica presència de Frida Kahlo i l’acceptació de la imprevisibilitat. Als Bitllets, el periodista Mariano Schuster, de la revista
Nueva Sociedad, fa balanç del primer any de Javier Milei com a president de l’Argentina. Un període marcat per la “Llei òmnibus” i les privatitzacions i croades contra diversos sectors socials, reflex del seu ràpid i histriònic ascens al poder. L’aniversari arriba poc després de l’efusiva celebració d’“El León”, com s’autoproclama Milei, de la victòria de Donald Trump als Estats Units.
En el darrer relat dedicat a la Història cultural del cactus, el nostre escriptor convidat d’enguany, Julià Guillamon, troba els cactus en el disseny actual, on rellueix sobretot l’omnipresent saguaro. La peça mostra la vigència d’una moda que hem resseguit plegats en els anys 30 (però no només) i ara en els nostres dies, des dels objectes quotidians (i sorprenents!) fins al curiós Citroën Cactus. A l’Espais i memòria, Ricard Martínez recull tres dels seus projectes recents, units per un fil comú: “la visió de l’arxiu com un espai viu de memòria i transformació”.
Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu,
Intramurs i
Arquitectura Palpitant mostren que aquests equipaments van més enllà de les tasques de preservació i difusió, i poden ser també un punt de trobada entre passat i present.
Als Focus, l’arqueòloga Carme Miró, experta en patrimoni i memòria democràtica, posa veu a alguns dels objectes recuperats en el marc del “Pla de Fosses de la Generalitat de Catalunya”, un projecte que rescata les històries dels ‘oblidats’ després de la Guerra Civil. L’experta en patrimoni i memòria democràtica presenta diversos objectes i n’explica la importància. Amb fotografies d’Elna Clua Novials (Iltirta Arqueologia), fetes per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica. La filòloga i investigadora predoctoral Laia López Rigol repassa els 50 anys d’
Els Marges, des dels objectius dels primers temps i el seu manifest fins a l’actualitat, a través d’articles i records. L’article és especial per a
L’Avenç, que ha acompanyat Els Marges amb la publicació dels números dels darrers vint anys. Com es va anunciar fa uns dies, l’editorial Barcino prendrà el relleu a partir del 2025. L’autora és curadora de l’exposició sobre l’efemèride que es podrà veure del 10 de febrer al 21 de març de 2025 a la biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona.
Miriam Diez Bosch, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura (Universitat Ramon Llull), porta els deu manaments a l’actualitat de la mà de la sèrie publicada per Fragmenta editorial, en què cadascun dels llibres s’ocupa d’un dels preceptes. A “El decàleg postmodern”, Diez lloa els encerts d’un catàleg diversos d’autors, “persones d’intensa vida i dens pensament que poguessin descosir els manaments per teixir un mosaic on un laic s’hi trobi, un agnòstic hi gaudeixi i aprengui, i una persona amb conviccions religioses no s’hi senti centrifugada.” Finalment, Josep Gifreu Pinsach, periodista, comunicòleg i catedràtic emèrit de Teoria de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, signa “La IA i la singularitat del capitalisme de vigilància”. Un article que repassa els intents de resistència, regulació i limitació de les potencialitats perilloses de la IA així com la contradicció que suposen en el marc del nou capital digital de les grans empreses tecnològiques.
Als miradors, visitem la mostra "Roser Bru. Superar la distància" que el Museu d’Art de Girona acull fins al març amb la seva comissària, Inés Ortega-Márquez. L’exposició està dedicada al llegat de la pintora i gravadora, que s’ha reivindicat en els darrers anys amb guardons a la seva terra d’exili i també a la d’origen, i amb les adquisicions d’obres per part del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Reina Sofía. Valèria Gaillard defensa les ‘biblioteques públiques’ amb Ali Smith, arran de la traducció del recull de contes homònim feta per Dolors Udina que acaba de publicar Raig Verd.
Biblioteques públiques és una oda a la institució, en el marc del Regne Unit, recomanable per a tots els qui hi han trobat “una porta a l’emancipació”. Marc Casals s’endinsa en literatura i vida de Dubravka Ugrešic a “Un camp de cols amb cadàvers”, un article que explora “la relació impossible” entre l’autora i la Croàcia independent. Casals l’escriu poc després de la publicació d’
El Museu de la Rendició Incondicional (Angle editorial, traducció de Pau Sanchis), la primera oportunitat d’acostar-se en català a l’obra de qui fou proscrita i titllada de bruixa al seu país d’origen. Joan Todó fa arqueologia i troba un conte rere la novel·la
La convidada (Anagrama), d'Emma Cline, la història. Jaume Barrull signa "El còmic en català i el 3%”, un article dedicat al fenomen del còmic per a adults en aquesta llengua que ha irromput amb força en els darrers anys. Barrull, ell mateix director de Doble Tinta (Pagès editors), conversa amb experts sobre l’aposta de diversos segells i projectes editorials per un “univers creatiu propi i reconeixible" en català.
Martí Gallén escriu la crítica de
Breve historia del ferrocarril español, un magistral exemple de drama documental obra de Joan Yago que delata perversitats sistèmiques i tràgicament actuals després de la visita dels monarques espanyols a Paiporta, i de la desastrosa gestió de la DANA al País Valencià. Amb Carlos Calderón Urreiztieta ens proposa “Dotze vies per entrar a Anton Bruckner” en el bicentenari del naixement del compositor. La seva música ressona en moments històrics, com ens recorda, i també en l’actualitat. A més, es podrà sentir al Palau de la Música Catalana el 23 i el 30 de març de 2025. Imma Merino, en el mirador de cinema, ens acosta a “El patetisme d’un mentider desemmascarat” a partir del film
Marco, dels directors bascos Aitor Arregi i Jon Garaño. Una altra aproximació a qui va fer creure que va ser deportat a un camp de concentració que serveix per reflexionar sobre les històries dels ‘impostors’, sobretot per l’encertada interpretació d’Eduard Fernández, que pot arribar a situar Enric Marco en una zona grisa per als espectadors.
Jordi Puntí clou el número amb un conte que evoca l’episodi nadalenc de la Primera Guerra Mundial il·lustrat a la coberta (Dibuix publicat el 9 de gener de 1915 a
The Illustrated London News, acolorit per a l’ocasió. Foto: A. C. Michael /
The Illustrated London News). L’escriptor es posa a la pell del soldat Francis Deacon, que escriu als seus pares des d’“algun lloc del front entre Yprès y Lille”, el 12 de gener de 1915. La carta recull l’episodi de treva en la Primera Guerra Mundial la vigília i el dia de Nadal: l’intercanvi de regals entre els soldats britànics i els alemanys i el partit de futbol entre els combatents.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
.jpg)
