Ja és a la venda el
número de setembre de L’AVENÇ als quioscos i a través del nostre web, i ben aviat estarà disponible també a llibreries. Amb el 511, ens desplacem a terres gironines amb les imatges de la visita de les fotògrafes d'
Annemarie Schwarzenbach i
Marianne Breslauer l'any 1933,
una investigació sobre les cartes a
Joan Miró conservades a l'Arxiu de Girona, la celebració de l'"art de resistència" de
Francesc Abad i l'entrevista a
Gemma Carbó, directora del Museu Terra (Fundació Carulla). Un número dedicat als creadors que transiten per senders paral·lels, a les identitats fora de sèrie que il·luminen afinitats compartides a través del temps.
Comencem setembre amb els versos d’
Anna Akhmàtova traduïts per
Eloi Creus, que en fa una lectura i explica també la relació que tenen amb la seva pròpia poesia. Després de la notícia de la supressió de les lectures obligatòries a Batxillerat, la tornada a les aules és un bon moment per reflexionar de nou sobre la capacitat crítica que es treballa amb la lectura. Als Bitllets,
Oriol González Tura recorda els valors de llegir amb profunditat i d’educar els més joves amb la literatura. A la vuitena entrega de la Història del cactus, l’escriptor
Julià Guillamon troba l’humor i la ironia dels cactus, símbols carregats de significats, arrelats al cinema de Fritz Lang i a la prosa de Salvador Espriu.
A l’entrevista, Simona Škrabec parla am
b Gemma Carbó, la directora del Museu Terra a l’Espluga de Francolí, de la Fundació Carulla, des d’on impulsa els projectes de sostenibilitat i un debat sobre els reptes del món contemporani. La seva trajectòria combina la implicació en els programes d’arts i d’educació a Catalunya i l’experiència en el món de la cooperació internacional. Tot això es reflecteix en el subtítol de la conversa:
"La riquesa infinita de la diversitat".
A l’“Espais i memòria”, publiquem unes fotografies d'
Annemarie Schwarzenbach i
Marianne Breslauer, que van visitar la Catalunya republicana l’any 1933 des de la República de Weimar.
Ana Sánchez recupera la memòria del periple que les va dur als Pirineus, la Seu d’Urgell, Girona, l’Abadia de Montserrat i també Mallorca, a banda de la capital catalana. Les fotografies són cortesia de la Fundació Fotogràfica Suïssa i de la Biblioteca Nacional de Suïssa. “Annemarie Schwarzenbach al pont Eiffel de Girona”, una fotografia de Breslauer, és la coberta del número.
A més, publiquem tres Focus dedicats a centenaris literaris.
Albert Fabà Prats ofereix una lectura dels versos de Vicent Andrés Estellés en l’any de la commemoració del centenari del seu naixement. El sociolingüista repassa la trajectòria de l’autor i el seu compromís mentre camina entre les seves composicions poètiques a
“Llegir Estellés”. Cent anys després de la mort de Kafka,
Inés García López ressegueix el camí que “pren des de l’experiència d’un cos paralitzat fins a trobar una veu singular en l’escriptura”, a
“L’escriptura com a transformació. Resseguint el rastre de K.”. L’autora cerca en l’obra del praguès el fil que l’uneix a alguns dels seus personatges més cèlebres i, sobretot, la manera com converteix el seu silenci i l’experiència d’estranyament en motius literaris. La professora i traductora va participar en l’acte en record a Kafka organitzat pel programa Mentrimentres, juntament amb Bernat Reher i Joan Ferrarons. I
Martí Gallén Muñoz, col·laborador habitual de
L’Avenç, continua la seva investigació al voltant d’Àngel Guimerà també en la commemoració de la seva mort. Després de l’article
"Desemmascarar Guimerà” publicat al número 510 (juliol-agost 2024), ara Gallén ofereix una aproximació contemporània a
La filla del mar, i mostra així les potencialitats de representació d’un autor que denunciava fa més d’un centenar d’anys les dinàmiques de repressió d’una societat davant les identitats sexuals i de gènere que li són diferents.
Finalment,
Anna Pujols Grifè, tècnica de l’Arxiu de Girona i encarregada de la catalogació de l’Arxiu Rafael i María Teresa Santos Torroella, és l'autora de
"Joan Miró i la intel·lectualitat coetània". L’article estudia les trenta-sis cartes conservades a l’Arxiu, enviades per diferents intel·lectuals a l’artista als anys 30. Henri Matisse, Max Jacob, Ramón Gómez de la Serna, Tristan Tzara o Joë Bousquet, entre d’altres, són alguns dels noms que van cartejar-se amb el pintor català. Un recorregut per la vida de Miró des de la primera exposició a les Galeries Dalmau, carrer Portaferrissa 18 de Barcelona, on no va vendre cap obra fins a la seva eclosió a París.
Als miradors, encetem la literatura amb un article de
Jaume Creus i del Castillo, traductor de la novel·la
Lady Macbeth del districte de Mtsensk, de Nikolai Leskov, publicada per L’Avenç ara fa deu anys. Aquesta obra és al cor de l’òpera que obre enguany la temporada del Gran Teatre del Liceu, en què Dmitri Xostakóvitx feia una lectura sui generis d’una protagonista que oscil·la entre la perversió criminal i la “intel·ligència” davant un món cruel.
Joan Todó llegeix
El passat (Edicions de 1984, 2024), de
Tessa Hadley, amb traducció de Núria Busquet Molist, i reflexiona sobre l’ordre de traducció i de lectura d’un autor. L’obra de Hadley, del 2015, s’ha publicat en català després de
Cap al tard (2019) i
Amor lliure (2022), dues obres escrites abans.
Jaume Barrull inaugura la seva secció dedicada al còmic amb
“Vinyetes en el conflicte: Israel-Palestina”. A l’article, repassa les novel·les gràfiques disponibles a les llibreries catalanes que reflecteixen la realitat de la Franja de Gaza, una quinzena, que comparteixen perspectiva. Barrull ha parlat amb l’editorial Garbuix i amb Planeta Comic, i revisa títols com
Palestina, de Joe Sacco (Planeta, 2002),
Café Budapest, d’Alfonso Zapico i
Crónicas de Jerusalén, de Guy Delisle (Astiberri, 2008 i 2011), i
Historia de Jerusalén, amb guió de l’historiador Vincent Lemire i dibuixos de Christopher Gaultier (Garbuix, 2024).
A l’article de cinema,
Imma Merino revisita la figura de
Delphine Seyrig, d’etèria visió a
L’any passat à Marienbaud (1961) o fada instructora a
Peau d’âne (1970)
, el musical de Jacques Demy (1970), a activista feminista. La seva trajectòria va evolucionar des dels papers de “gran dama” fins a l’exploració de formes cinematogràfiques diferents, que la van dur a formar part del col·lectiu “Les Insoumuses” i a compartir amistat amb directores com Agnès Varda o Marguerite Duras. Aquest mes de setembre, la Filmoteca de Catalunya dedica un cicle a Seyrig (del 3 al 28), que complementa l’exposició "Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla" que es podrà visitar fins al 17 de novembre. Finalment, dediquem l’article de patrimoni als 900 anys de la consagració de les esglésies de
Santa Maria i Sant Climent de Taüll.
Eduard Riu-Barrera, arqueòleg, historiador i comissari de la commemoració que dedica a l’efemèride el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El text remarca les actuacions que s’han fet a les esglésies per revertir les ferides de l’espoli i anota algunes possibilitats de futur pel que fa als coneixements i la preservació del patrimoni.
Per tancar el número,
Jordi Puntí recull l’experiència d’
“Un matí amb Patrick Radden Keefe”, periodista de
The New Yorker, escriptor i primer convidat del programa de residències internacionals del CCCB. És conegut per obres com
No diguis res, situada a Belfast l’any 1972, que mostra el costat personal del conflicte polític d’Irlanda del Nord;
L’imperi del dolor, que escodrinya els Sackler, una dinastia farmacèutica dels Estats Units que va especular amb analgèsics sintetitzats dels opiacis, i
Caps de serp. Una crònica sobre el poder i el contraban de persones a Chinatown, un recull d'articles que ara Periscopi publica en català. Acabem el número de setembre, doncs, amb una oda al periodisme literari i a les veus pròpies.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
