L’art contemporani és una eina per reflexionar sobre la violència i interrogar la complexitat dels conflictes bèl·lics. Des d’estètiques i perspectives diferents, dotze artistes plantegen interrogants als visitants d’El Born Centre de Cultura i Memòria. El número 508 de
L'Avenç dedica el Mirador de Patrimoni a l’exposició que es podrà veure fins setembre.
A continuació us oferim el text complet:
«Les empremtes del conflicte: mirades contemporànies a la guerra»
És impossible concebre el món actual sense la guerra: condiciona i regeix els comportaments humans, les cultures i les societats. Els conflictes bèl·lics causen estralls en persones i espais però també existeix el rastre no visible de la guerra: el dolor de les famílies, les expectatives vitals inabastables, la responsabilització dels fets... En resta la memòria. Amb tot, en la globalització i la immediatesa del segle XXI les imatges de la guerra s’han utilitzat com a vehicle per imposar una visió concreta i interessada dels fets. Alhora, la difusió d’aquest contingut amb tanta rapidesa i freqüència ha creat un clima d’insensibilització.
Davant aquest panorama, Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, i Marta Marín Dòmine, directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM) entre el 2021 i el 2023, han comissariat l’exposició «Per què la guerra?», que es pot visitar a la Sala Casanova d’El Born CCM fins al 29 de setembre de 2024. Partint d’una pregunta que Sigmund Freud i Albert Einstein es feien en la seva correspondència, l’objectiu de l’exposició és pensar críticament la guerra des de l’art contemporani. Paradoxalment, en fugir de la realitat, l’art s’hi acosta: va més enllà dels missatges impressionistes i informatius. Els comissaris de l’exposició han triat les obres de deu artistes contemporanis diferents, que copsen les contradiccions del moment actual, fràgil, inestable i modelat pel
Zeitgeist que és la guerra.
Tanmateix, l’obra que encapçala «Per què la guerra?» no és contemporània.
Vista de Barcelona durant el setge, 1713-1714 (1716-1718) és una mapa de Francesc de Santacruz, escultor i capità d’enginyers de la guarnició de Cardona. El va dibuixar quan estava exiliat a Viena per plasmar el setge de Barcelona durant la guerra de Successió (1705-1714). L’obra fa palesa la idea de la guerra com a fenomen modelador des de fa segles, fet que la connecta amb
Zeitgeist (1985), de Francesc Abad. La proposta consta de deu fotografies de figures de soldats de plàstic, tancs i altres joguines de temàtica bèl·lica, que comparteixen espai amb un vídeo d’imatges de míssils i de films emblemàtics i música de Kurt Weill. En una línia semblant, a
S/t (2002), Isabel Banal construeix una mena de pessebre popular amb figures d’escaiola i fragments de pisa i terracota. S’hi adverteix la fragilitat de la vida contemporània, una quotidianitat esmicolada com la que reflecteixen les mantes esparracades i els encanyissats inestables que conformen la instal·lació
Tesoro efímero (2023) de Fernando Sánchez Castillo.
La maldat benvinguda (2023), de Francesc Torres treballa també al voltant del rastre de la guerra. L’obra ha estat exposada al vestíbul d’El Born CCM des del novembre del 2023 i ha funcionat com a pròleg de l’exposició, atès que posa el focus en la guerra fora del camp de batalla.
Turbulent (1998), una videoprojecció de dos canals de Shirin Neshat també mira de prop el que hi ha més enllà de l’espai de combat: la violència i la cosificació a què les dones són sotmeses durant les guerres. En canvi, tant Kader Attia com Juan Manuel Echavarría se centren en aquells qui pateixen la guerra perquè la fan. Kader Attia, a
Culture, Another Nature Repaired (2024), disposa sis busts inspirats en els
gueules cassées, els rostres desfigurats de soldats mutilats de la Primera Guerra Mundial.
La guerra que no hemos visto (2007-2009), de Juan Manuel Echavarría, resulta de l’art col·laboratiu de membres d’organitzacions armades desmobilitzades de Colòmbia que van expressar la seva experiència de violència. A banda, a la mostra d’El Born CCM hi ha dues obres que desvien l’atenció de les persones per dipositar-la en els espais. A
Campos de batalla (1994-2016), María Bleda i José María Rosa han combinat fotografies dels mateixos espais de tres dècades diferents per demostrar que a través de l’espai es pot llegir el temps. Semblantment, Rula Halawni reivindica el control de l’espai físic com a arma de poder a
Gates to Heaven (2013), on s’entreveu el conflicte d’Israel i Palestina que ella ha viscut de prop. Finalment, Alfredo Jaar aborda, en tres obres, les conseqüències de la massificació de les imatges.
LES ACTIVITATS
A banda d’organitzar l’exposició, El Born CCM i Memorial Democràtic ofereixen activitats complementàries per seguir explorant la idea de la guerra. Al març, Alfredo Jaar va oferir una conferència sobre ètica i estètica i política i poder, i el seminari «La política de les imatges». Els dimarts d’abril i maig, Javier Rodrigo, professor d’Història Contemporània de la UAB, coordina xerrades d’experts. Ell va iniciar el cicle el 9 d’abril amb «Per què la guerra?». El dimarts següent, Miguel Alonso va presentar «La guerra avui» i amb «La guerra civil» David Alegre va tancar les xerrades de l’abril. El dia 7 de maig Carolina García parlarà sobre la violència fins a l’extermini a «La guerra contra les minories», i el 14 de maig Laura Muñoz abordarà «La guerra contra les dones». Per acabar, el 21 de maig Xosé Manuel Núñez revisarà la percepció del conflicte bèl·lic a «La guerra de memòries».
Al mes de maig tindrà lloc un club de lectura sobre la Guerra Civil espanyola a Barcelona, que es complementarà amb itineraris per la ciutat. En el marc d’aquesta proposta, organitzada en col·laboració amb les Biblioteques de Barcelona i els Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona, la historiadora Mireia Capdevila guiarà les sessions de comentari i els recorreguts per la ciutat. Les obres que es tractaran són Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), de Laia Araño i Mireia Capdevila,
Barcelona, gener de 1939.
La caiguda, de Francesc Vilanova; i, finalment,
Nazis a Barcelona.
L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Francesc Vilanova i Mireia Capdevila, editat per L’Avenç. Durant la Nit dels Museus del 18 de maig, se celebrarà un recital debat de poesia amb Teresa Pascual i Jordi Llavina, en el marc del Festival Barcelona Poesia.
En addició a les activitats complementàries, el servei educatiu d’El Born CCM atendrà i respondrà les preguntes sobre l’exposició a les tardes de diumenge, en què la visita a la sala és gratuïta entre les 15 i les 20h.
«Per què la guerra?» es podrà veure fins al setembre. A la tardor, es publicarà un catàleg de l’exposició, amb un text de Francesc Torres, sis articles escrits pels conferenciants d’abril i maig i imatges de les obres d’art de la mostra.
INFORMACIÓ
PER QUÈ LA GUERRA? MEMÒRIES, HERÈNCIES I REPRESENTACIONS DE LES VIOLÈNCIES BÈL·LIQUES
Lloc: Sala Casanova d’El Born CCM (Plaça Comercial, 12, Barcelona)
Entrades: 3,00€ (general), 2,10€ (reduïda) i gratuïta les tardes de diumenge.
Fins al 29 de setembre de 2024
Trobareu aquest article al número 508 (maig) de L'Avenç
aquí. I recordeu que podeu subscriure-us a la revista en aquest
enllaç.
